La pregària i les pregàries

La pregària cristiana

La pregària és la comunicació o conversa íntima i «cordial» del creient amb Déu. No sabem de ningú que l’hagi definida millor que aquella santa dona que es deia Teresa de Jesús: «No és altra cosa que tractar d’amistat, estant moltes vegades tractant a soles, amb Algú que sabem que ens estima.»

La pregària és, per tant, un diàleg. I com tot diàleg només pot començar quan hi ha un «TU» concret a qui poder-nos adreçar. D’aquí ve que la pregària/diàleg comença —i pot anar creixent— a mesura que anem prenent més consciència que en nosaltres, en el més íntim del nostre cor, hi és present Algú que ens estima infinitament, com ningú més ens pot estimar:

  • Ens estima tant que ens ha fet fills seus: aquest Algú és el Pare de Jesús i Pare nostre.
  • Ens estima tant que s’ha fet germà nostre: aquest Algú és el Fill de Déu i germà nostre.
  • Ens estima tant que vol ser Llum, Guia i Vent que impulsa les veles de la nostra vida: aquest Algú és l’Esperit que Déu ha infós en els nostres cors…

De la precarietat a la «pregària»

A l’arrel de la paraula pregària hi ha la paraula llatina prex, precis que vol dir súplica, prec. El verb llatí precari vol dir originàriament presentar súpliques. En aquesta línia, l’adjectiu català precari, precària s’aplica a aquelles coses o situacions que han estat fruit de «parar la mà» i, per tant, solen ser alguna cosa estantissa, no sòlida, no segura… Prega aquell que, reconeixent la situació limitada (precària!) de tota existència humana, busca i troba en Déu una roca sòlida on fonamentar la seva vida. De verb pregar en deriva pregària.

1) «Pregària» pot significar cada un dels textos escrits o orals que el creient individual o la comunitat creient han rebut de la tradició —o bé han creat directament— i amb el qual volen expressar l’actitud i sentiments que senten —i volen sentir— davant Déu: la pregària del parenostre, la pregària per la pau, la pregària de sant Francesc… En aquest sentit es pot fer servir també en plural: les pregàries del matí, les pregàries del cristià… 2) En canvi, quan el mot «pregària» no es refereix a una pregària concreta, pren un sentit global i genèric i vol dir la comunicació íntima, interior, de la persona amb Déu: així parlem de «persona de pregària», «temps de pregària», «esperit de pregària»… 

Tipus de pregària

La pregària pot ser personal i també pot ser comunitària. I pot ser pregària resada (i també cantada) o bé pregària interior (pregària mental, meditació).

Segons l’àmbit espiritual en què s’inspira o segons les preocupacions que l’animen, parlarem de «pregària litúrgica», de «pregària bíblica», de «pregària ecumènica…»

En tot cas, la pregària tendeix a irradiar i a amarar totes les dimensions de la vida: n’hi ha d’íntima i de pública, d’improvisada i de codificada, de quotidiana i d’excepcional, i acompanya tant els moments exultants de la vida com els moments i les tasques més humils. La pregària pot anar de l’agraïment a la petició, del crit inarticulat al cant litúrgic més elaborat…

Tanmateix, totes les formes de pregària han de tendir a la pregària interior, del cor, l’han de nodrir i l’han de fer més forta… De res no serviria dir resar una pregària, si aquesta pregària no ens arriba al cor, si no la diem de cor

«I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà. Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.» (Mt 6, 5-8)

Cal fer un aprenentatge

Podem resar moltes oracions… i no fer pregària. És pregària quan tenim una trobada amorosa amb el Senyor. Fem pregària quan l’oració que resem, la diem més amb el cor que no pas amb els llavis…

Sabem que quan es tracta d’amor, hi ha uns mínims a partir dels quals podem parlar d’amor i no hi ha màxims… En la pregària també, hi ha uns mínims vitals que ens ajuden a mantenir la nostra vida cristiana, i tampoc no hi ha màxims fixats… Com més avancem pel camí de la pregària més en sortirà beneficiada la nostra vida de cristians i cristianes.

Però per a avançar amb peu segur pel camí de la pregària personal, cal decidir-se a fer un aprenentatge. Cal que prenguem Jesús com a mestre i model de pregària. I ben a prop, podem trobar mestres, guies i manuals que ens hi poden ajudar. Aquesta tasca, però, supera el que aquest web pot fer, encara que no del tot.

Perquè podem guiar els nostres lectors i amics a trobar una guia adequada. Us volem recomanar un quadernet molt petit que sap anar al gra i sense farciments: és d’en Pere Borràs, jesuïta, i duu per títol: «Suggeriments per a pregar» i us el podeu descarregar clicant aquí: «Suggeriments per a pregar»

Paraules que diuen el mateix… amb matisos

Al costat de la paraula pregar (pregària) tenim també orar (oració) i resar (rés):

Orar: El DIEC defineix orar com «fer oració». Tot i ser perfectament correcte, el verb orar no se sol fer servir gaire en català. D’orar en deriva oració.

Oració: Acció d’orar. 1) Anomenem «oració» cada un dels textos escrits o orals que el creient individual o la comunitat creient han rebut de la tradició —o bé han creat directament—, amb el qual expressen els sentiments i actituds que senten —i volen sentir— davant Déu: l’oració del parenostre, oració per la pau, oració de sant Francesc... En aquest sentit es pot fer servir també en plural: les oracions del matí, les oracions del cristià… 2) Quan el mot «oració» no es refereix a una oració concreta, pren un sentit global i genèric i vol dir la comunicació íntima, interior, de la persona amb Déu: així parlem de «persona d’oració», «temps d’oració», «esperit d’oració»… 

Resar: Deriva del verb «recitar»: s’entén que es resa (o recita) una oració o pregària llegida, escoltada o apresa: resar el parenostre, l’avemaria, el rosari, resar les oracions. Del verb resar en deriva el substantiu rés.

Rés: Acció de resar («recitar») alguna oració habitual o prescrita: el rés de l’àngelus, el rés del rosari, el rés de la Litúrgia de les Hores.

Les pregàries de cada dia i de sempre

El senyal de la creu

Pel senyal de la santa creu,
dels nostres enemics,
deslliureu-nos, Senyor, Déu nostre.

En el nom del Pare i del Fill
i de l’Esperit Sant. Amén.

El Parenostre

Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
Faci’s la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem
els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem
a la temptació.
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén. (Mt 6,9-13)

L’Avemaria

Déu vos salve, Maria,
plena de gràcia;
el Senyor és amb vós;
beneïda sou vós entre les dones;
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.

Santa Maria, Mare de Déu;
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.

Glòria al Pare

Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.

Com era al principi, ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.

Pregària popular del matí

1 . A Déu m’encomano
i a Santa Maria;
la gràcia de Déu
per sempre amb mi sia.

Beneït sigui el nou dia
i el bon Déu que ens l’envia;
Déu vos guard, Mare de Déu,
guardeu-me, sant Àngel meu.

Us adoro, Déu meu, i us estimo de tot cor;
us dono gràcies d’haver-me creat, redimit,
fet cristià i conservat en aquesta nit;
us ofereixo totes les accions d’aquest dia;
feu que siguin totes segons la vostra santa voluntat,
per a major glòria vostra.
Guardeu-me del pecat i de tot mal.
Que la vostra gràcia sigui sempre amb tots els meus. Amén.

Parenostre. Avemaria. Glòria

  1. Senyor, Déu totpoderós,
    que ens heu fet arribar al principi d’aquest dia,
    guardeu-nos avui de caure en el pecat
    i encamineu els nostres pensaments, paraules i
    obres segons la vostra voluntat.
    Per Crist Senyor nostre. Amén.

Abans del treball

Senyor,
preveniu els nostres actes amb la vostra inspiració
i continueu-los amb la vostra ajuda,
a fi que totes les nostres obres
tinguin en vós el seu principi
i per vós arribin a la seva fi.

Després del treball

Us donem gràcies
per tots els vostres beneficis,
oh Déu omnipotent,
vós que viviu i regneu pels segles
dels segles. Amén.

Benedicció abans de l’àpat:

Déu i Pare omnipotent,
amb vostra divina paraula
beneïu aquesta taula
i a tots nosaltres. Amén.

Benedicció després de l’àpat:

Déu i Pare omnipotent,
que ens haveu alimentat
sigueu per sempre lloat
de tots nosaltres. Amén.

Preguem amb una comunitat que prega

07:30 Laudes Montserrat https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/

11:00 Missa Conventual Montserrat https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/

12:30 Pregària de Taizé: https://www.taize.fr/es_article28241.html 

13:00 Pregària del migdia Montserrat https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/

18:15 Rosari Montserrat https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/

18:45 Vespres Montserrat https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/

19:15 Missa de cada dia Radio Estel https://www.radioestel.cat/ (Ràdio Online)

23:30 Completes Solius https://www.radioestel.cat/  (Ràdio Online)

Preguem amb el millor llegat de la tradició

O Verb! O Crist!

Oh Verb! Oh Crist!
Que en sou de bell!
Que en sou de gran!
Qui us arribarà a conèixer?
Qui us podrà comprendre?

Feu, oh Crist,
que jo us conegui,
que jo us estimi.

Ja que sou la llum
feu-me’n arribar un raig
al fons del meu pobre esperit,
perquè us pugui veure,
perquè us pugui comprendre.

Poseu en mi molta fe en vós,
perquè totes les vostres paraules
siguin per mi una llum
que m’il·lumini
i em faci venir a vós
i seguir-vos per tots els camins
de justícia i de veritat.

Oh Crist! Oh Verb!

Vós sou el meu Senyor
i el meu únic Mestre.

Parleu, que us vull escoltar
i vull practicar la vostra paraula,
perquè sé que ve del cel.

Vull escoltar-la,
vull meditar-la,
vull posar-la en pràctica,

Perquè en la vostra paraula
hi ha la vida, la joia,
la pau i la felicitat.

Parleu, Senyor,
que sou el meu Senyor
i el meu Mestre.
No vull escoltar ningú més.

Antoine Chevrier (s. XIX)

En tu hi ha la llum

En mi habita la foscor,
però en Tu hi ha la llum;

Estic sol,
però Tu no m’abandones;

Estic sense forces,
però en Tu hi ha l’ajuda;

Estic intranquil,
però en Tu hi ha la pau;

L’amargor em domina,
però en Tu hi ha la paciència;

No comprenc els teus camins,
però Tu saps el camí per a mi.

Dietrich Bonhoeffer (s. XX)

Forces benèfiques

Envoltat fidelment i silenciosament de forces benèfiques,
meravellosament protegit i consolat,
vull viure aquests dies amb vosaltres
i amb vosaltres entrar en un nou any.

El passat encara vol turmentar els nostres cors,
encara ens oprimeix la feixuga càrrega de dies dolents;
ah, Senyor,
doneu a les nostres ànimes angoixades
la salvació que ens heu preparat!

I si ens allargueu el feixuc i amarg calze del dolor,
ple fins al capdamunt, el prendrem agraïts,
sense tremolar,
de la vostra bona i estimada mà.

Però si voleu un cop més concedir-nos alegria
per aquest món i la resplendor del seu sol,
recordarem el passat:
tota la nostra vida us pertany.

Deixeu que avui flamegin,
calents i suaus,
els ciris que vós portàreu a la nostra obscuritat,
i, si és possible, aplegueu-nos novament. 

Sabem que la vostra llum brilla en la nit.
Quan el silenci regni profund al nostre entorn,
deixeu-nos sentir aquell gràvid so del món,
que invisible s’escampa entorn nostre,
el suprem himne de lloança de tots els vostres fills.

Protegit meravellosament per forces benèfiques,
esperem confiats el que vindrà.

Déu és amb nosaltres matí i vespre
i realment en cada nou dia.

Dietrich Bonhoeffer (s. XX)

Gràcies per acabar aquest dia

Senyor, Déu meu,
et dono gràcies
per haver portat a terme aquest dia;
et dono gràcies
per permetre que cos i ànima descansin.

La teva mà m’ha cobert
per guardar-me i protegir-me.

Perdona la meva falta de fe
i tota acció dolenta en aquest dia,
i ajuda’m a perdonar
tots els qui m’han fet mal.

Deixa’m dormir en pau sota la teva protecció,
i preserva’m de les temptacions de la nit.

Et confio els meus éssers estimats,
i tots els qui habiten en aquesta casa;
et confio el meu cos i la meva ànima.

Déu meu, alabat sigui el teu nom.

Dietrich Bonhoeffer (s. XX)

Oració a l’Esperit Sant

Oh Esperit Sant,
Amor del Pare i del fill,
inspireu-me sempre
el que he de pensar,
el què he de dir,
com ho he de dir,
el que he de callar,
el que he d’escriure,
com he d’obrar,
i què he de fer
per a procurar la vostra glòria,
el bé de les ànimes
i la meva pròpia santificació.

Oh Jesús,
en Vós tinc tota la confiança.

Joan, Cardenal Verdier.
Arquebisbe de Paris (s. XX)

A les vostres mans

Pare,
em poso a les teves mans.
Fes de mi el que vulguis.

Sigui el que sigui, et dono les gràcies.
Estic disposat a tot.

Ho accepto tot,
sempre que la teva voluntat
es compleixi en mi
i en totes les teves criatures.

No desitjo altra cosa, Déu meu.

Poso la meva ànima a les teves mans,
te la dono, Déu meu,
amb tot l’amor del meu cor,
perquè t’estimo
i m’és una necessitat d’amor
donar-me,
posar-me a les teves mans
sense reserves,
amb una confiança infinita,
perquè tu ets el meu Pare.

Charles de Foucauld (s. XX)

La pregària de Saint-Exupéry

No demano miracles i visions, Senyor,
demano la força per la vida diària. 

Ensenya’m l’art dels petits passos.
Fes-me hàbil i creatiu,
per notar a temps en la multiplicitat
i varietat del que és quotidià,
els coneixements i experiències
que em concerneixen personalment.

Ajuda’m a distribuir correctament el meu temps:
dóna’m la capacitat de distingir
allò essencial d’allò secundari.

Et demano força, autocontrol i equilibri
per no deixar-me portar per la vida
i organitzar sàviament el curs del dia.

Ajuda’m a fer cada cosa del meu present
el millor possible,
i a reconèixer que aquesta hora és la més important.

Guarda’m de la ingènua creença
de que a la vida tot ha de sortir bé.

Atorga’m lucidesa per reconèixer
que les dificultats, les derrotes i els fracassos
són oportunitats a la vida per créixer i madurar.

Envia’m en el moment just algú
que tingui el valor de dir-me la veritat amb amor.

Fes de mi un ésser humà
que se senti unit als qui sofreixen.

Permet-me entregar-los en el moment precís
un instant de bondat, amb o sense paraules.

No em donis el que demano, sinó el que necessito.
A les teves mans m’entrego.
Ensenya’m l’art dels petits passos

Antoine de Saint Exupéry (s. XX)

Que jo prepari el camí

Tu que estàs damunt nostre,
tu que ets un de nosaltres,
tu que ets també en nosaltres,
fes que tothom et vegi també en mi,
que jo prepari el camí.

Que aleshores jo t’agraeixi tot el que em passi,
que aleshores no oblidi la misèria dels altres.

Guarda’m en el teu amor
tal com vols que tots els altres restin en el meu.

Que tot el que forma part del meu ésser
sigui per a glòria teva
i que jo no perdi mai l’esperança:
perquè jo sóc a la teva mà
i en tu hi ha tota força i tota bonesa.

Dóna’m un cor pur perquè et vegi,
un esperit humil perquè et senti,
l’esperit de l’amor perquè et serveixi,
l’esperit de la fe perquè resti en tu.

Tu, a qui no conec,
tot i que sóc teu.

Tu, a qui sovint no comprenc,
però que guies els meus passos.

Dag Hammarskjöld
Secretari General de l’ONU (s. XX)

Dóna’ns, Senyor, la llum

Dóna’ns, Senyor,
la llum que ens permeti veure
el teu amor al món
malgrat les equivocacions dels homes.

Dóna’ns la fe
per confiar en la teva bondat
malgrat la nostra ignorància i debilitat.

Dóna’ns la saviesa
perquè puguem continuar pregant
amb un cor humil.

I mostra’ns
el que cadascun de nosaltres pot fer
per afavorir l’arribada del dia
de la pau universal.

F. Borman,
astronauta al voltant de la Lluna (s. XX)

Camí d’Emmaús

Com els teus deixebles en el camí d’Emmaús
sovint no arribem a descobrir
que ets Tu, Crist,
qui ens acompanya!

Però quan els nostres ulls s’obren
comprenem que Tu ens parlaves
fins quan t’havíem oblidat.

Aleshores el signe de la nostra confiança en Tu
és que, també nosaltres,
tractem d’estimar,
de perdonar,
junt amb Tu.

Independentment
dels nostres dubtes,
o fins de la nostra fe,
Tu, oh Crist, ets sempre aquí;
el teu amor crema enmig del nostre cor.

Frère Roger de Taizè (s. XX)

Humilment m’esforçaré…

Humilment m’esforçaré
a estimar,
a dir la veritat,
a ser honest i pur,
a no posseir res que no em sigui necessari,
a guanyar-me el sou amb el treball,
a estar atent sempre al que menjo i bec,
a no tenir mai por,
a respectar les creences dels altres,
a cercar sempre el millor per a tots,
a ser un germà per a tots els meus germans.

Mahatma Gandhi (s. XX)

Una fe forta

Mira, Senyor, aquest vas buit
que hauria d’estar ple.
Senyor, omple’l .

Sóc feble de fe,
enforteix-me.

Sóc fred en amor,
dóna’m escalf i fes-me ardent
per poder estimar al meu proïsme.

No tinc una fe ferma i forta;
a vegades dubto
i sóc incapaç de confiar plenament en Tu.
Oh Senyor, ajuda’m.
Enforteix la meva fe
i la meva confiança en Tu.

En Tu he segellat els tresors
de tot el que tinc.
Sóc pobre,
Tu ets ric i misericordiós envers el pobre.
Sóc pecador,
Tu ets just.

En mi hi ha pecat en abundància;
en Tu es troba la plenitud de la justícia.
Restaré, doncs, amb tu, de qui puc rebre
però a qui no puc donar.

Martí Luter

Guia’m, Senyor

Guia’m, Senyor, la meva llum,
en les tenebres que m’envolten,
guia’m cap endavant!

La nit és fosca
i estic lluny de casa:
Guia’m tu!
Dirigeix Tu els meus passos!

No et demano de veure clarament
l’horitzó llunyà:
en tinc prou d’avançar una mica…

No sempre he estat així,
no sempre t’he demanat que em guiessis Tu.

Volia triar jo mateix
i organitzar la meva vida…
però ara, guia’m Tu!

Volia les llums enlluernadores
i, menyspreant tot temor,
l’orgull guiava la meva voluntat:

Senyor, no recordis els anys passats…
Durant molt temps la teva paciència m’ha esperat:
sens dubte,
Tu em guiaràs per deserts i pantans,
per muntanyes i torrents
fins que la nit doni pas a l’alba
i em somrigui a l’alba el rostre de Déu:
el teu Rostre, Senyor!

John Henry Newman (s. XIX

Senyor Jesucrist

Senyor Jesucrist,
ens fa por gastar la vida.

Però la vida,
Tu ens l’has donada per gastar-la;
no la podem economitzar amb estèril egoisme.

Gastar la vida
és treballar pels altres
encara que no paguin;
fer un favor
a qui no el tornarà;
gastar la vida és llençar-se,
fins i tot al fracàs,
sense falses prudències;
és cremar les naus en bé del proïsme.

Som com torxes
que només tenim sentit quan cremem;
només aleshores serem llum.

Deslliura’ns de la prudència covard,
aquella que ens fa evitar
el sacrifici i buscar la seguretat.

Gastar la vida
no es fa amb falsa teatralitat.

La vida es dona senzillament,
sense publicitat,
com la mare que alleta el nadó.

El futur és un enigma,
el nostre camí s’endinsa en la boira

Lluís Espinal (s. XX)

Guarda’m, Senyor

Senyor,
queda’t amb mi durant tot el dia
i guia totes les meves accions,
paraules i pensaments.

Guarda els meus peus,
perquè no caminin ociosos,
sinó que vagin a l’encontre
de les necessitats dels altres.

Guarda les meves mans,
perquè no s’obrin per fer el mal,
sinó per abraçar i ajudar tothom.

Guarda la meva boca,
perquè no digui falsedats
ni coses indegudes
i no parli malament del proïsme.

Al contrari, que sempre estigui disposada
per animar tothom i beneir-te a Tu,
Senyor de la vida.

Guarda les meves oïdes,
perquè no perdin el temps
a escoltar paraules falses o sense sentit,
sinó que estiguin sempre atentes
a escoltar el teu misteriós missatge,
per fer també avui la teva voluntat

Michel Quoist (s. XX)

Pregar

Pregar
és aixecar-se
i sortir a trobar Déu
que ve a trobar-nos;
és reconèixer
que Ell és la nostra vida
i el nostre amor;
és recollir-se del tot
i oferir-se del tot
per deixar-se estimar
abans de voler estimar.

Michel Quoist (s. XX)

Davant teu, Senyor

Ser aquí, davant teu, Senyor, i res més.

Cloure els ulls del meu cos,
cloure els ulls de la meva ànima,
i restar immòbil, emmudit.

Manifestar-me a tu, que ets aquí i
et manifestes a mi.

Ser-te present, oh Infinit Present!

Accepto de no sentir res, Senyor,
buit de tota idea, de tota imatge,
en la fosca.

Aquí em tens, per a trobar-te sense obstacle,
en el silenci de la fe,
davant teu, Senyor.

Michel Quoist (s. XX)

Parla’m de Déu!

Vaig dir tremolós al sol ponent: «Parla’m de Déu!»
El sol es colgà sense dir-me res.
I el somni es convertí en realitat.
L’endemà al matí, quan jo obria la finestra,
el sol ja m’esperava somrient.

Vaig dir al rossinyol: «Parla’m de Déu!»
I el rossinyol cantà.

Vaig dir a l’ametller: «Parla’m de Déu!»
i l’ametller florí.

Vaig dir a la font: «Parla’m de Déu!»
i l’aigua brollà.

Vaig dir a la natura: «Parla’m de Déu!»
i la natura es va cobrir de bellesa.

Vaig dir al meu fill: «Parla’m de Déu!»
i l’infant em va dir: «Parla-me’n tu.»

Vaig dir al meu pare: «Parla’m de Déu!»
i ell se’m quedà mirant i estimant.

Vaig dir a la mare: «Parla’m de Déu!»
i la mare em va fer un petó.

Vaig dir al pagès: «Parla’m de Déu!»
i el pagès m’ensenyà a llaurar.

Vaig dir a l’obrer: «Parla’m de Déu!»
i ell em va dir: «Treballa i el trobaràs.»

Vaig dir al pobre: «Parla’m de Déu!»
i em donà un tros de pa que es duia a la boca.

Vaig dir a l’enemic: «Parla’m de Déu!»
i l’enemic em va donar la mà.

Vaig dir a un nen: «Parla’m de Déu!»
i el nen em somrigué.

Vaig dir a un soldat: «Parla’m de Déu!»
i el soldat va deixar les armes.

Vaig dir a la gent: «Parla’m de Déu!»
i la gent m’estimà.

Vaig dir a la mà: «Parla’m de Déu!»
i la mà esdevingué servei.

Vaig dir al dolor: «Parla’m de Déu!»
i el dolor es féu agraïment.

Vaig dir-te: «Parla’m de Déu!»
i tu ja saps prou què em vas dir.

Vaig dir a la Bíblia: «Parla’m de Déu!»
i la Bíblia s’ofegà de tant parlar-ne. 

Vaig dir a Jesús: «Parla’m de Déu!»
i Jesús resà el Parenostre.

Vaig dir a Déu: «Parla’m de Déu!»
i Déu em va dir: «Et parlaré de tu!».

P. Miquel Estradé (s. XX)

Senyor Jesús!

La meva força
i el meu Fracàs
ets Tu. 

La meva herència i Pobresa.
Tu la meva Justícia,
Jesús.

La meva Guerra i la meva Pau.
La meva lliure Llibertat!
Les meves Mort i Vida.
Tu!

Paraula dels meus crits,
Silenci de la meva espera,
Testimoni dels meus somnis,
Creu de la meva Creu! 

Causa del meu sofriment,
Perdó del meu egoisme,
Crim del meu procés,
Jutge del meu plor,
Raó de la meva Esperança.
Tu!

La meva Terra Promesa
ets Tu!

La Pasqua de la Pasqua,
Glòria meva per sempre,
Senyor Jesús!

Pere Casaldàliga (s. XX)

Oh Déu, vetlla per nosaltres

Beneïts siguin tots els teus sants,
oh Déu i Rei,
que van travessar el mar tempestuós
d’aquesta vida mortal
i van preparar un port de pau i felicitat.

Vetlla per nosaltres,
que encara estem en el nostre perillós viatge;
i recorda que estem exposats a les dures tempestes
de la inquietud i les temptacions.

Fràgil és la nostra nau, i vast l’oceà;
però així com en la teva misericòrdia has fixat el nostre rumb,
dirigeix el navili de la nostra vida
cap a l’eterna riba de pau,
i porta’ns finalment a la calma refugi
del desig del nostre cor,
on Tu, oh Déu nostre,
ets beneït i vius i regnes pels segles dels segles.

Sant Agustí d’Hipona (s. IV-V)

Pregària per al temps d’advent 

Veniu, oh Déu,
i distingirem el bé del mal.

Veniu, oh Déu,
i deixarem el mal per només estimar el bé.

Veniu, oh Déu,
i no caurem en la temptació. 

Veniu, oh Déu,
i gràcies a vós sabrem qui som.

Veniu, oh Déu,
i feu-nos caminar amb vós. 

Veniu, i feu camí amb nosaltres.

Veniu, i morirem a l’home vell
per viure d’una manera nova.

Veniu, i ens sentirem forts.
Veniu, i ensenyeu-nos la veritat.

Veniu, truqueu a la nostra porta
i deixeu-la oberta perquè tothom entri.

Veniu, porteu del cel el pa de vida
i l’aigua que raja fins a l’eternitat.

Veniu, i esborreu el nostre pecat. 

Veniu a visitar-nos,
Senyor Déu nostre!

Sant Agustí d’Hipona (s. IV-V)

Que faci el que Tu vols

Senyor,
Tu ens respons clarament,
però no sempre t’escoltem amb claredat.

Et confiem les nostres necessitats,
però no sempre sentim el que volem.

El teu millor servidor
no és qui escolta de tu el que ell vol,
sinó el qui vol allò que de tu escolta.

Sant Agustí d’Hipona (s. IV-V)

Vaig trigar a estimar-te

Vaig trigar a estimar-te,
oh bellesa tan antiga i tan nova,
vaig trigar a estimar-te!

Tu estaves dintre de mi,
i jo fora;
jo et buscava per fora
i em llançava desconcertat
a la recerca de les coses belles
que tu vas crear.

Tu estaves en mi,
però jo no estava amb Tu,
i vivia sense Tu, sord i cec.

Però tu vas cridar i clamar,
i vas rompre la meva sordesa;
brillares i resplendires,
i vas fer fora la meva ceguesa.

Exhalares el teu perfum
i el vaig respirar,
i vaig quedar ple del desig de Tu.

T’he tastat i tinc fam i set;
m’has tocat
i m’ha enardit la teva pau.

Sant Agustí d’Hipona (s. IV-V)

Tant de temps vaig estar equivocat

Vaig estar molt de temps equivocat
com una ovella esgarriada.

Vaig preguntar a la terra si ella era el meu Déu,
i em va respondre que no.

Vaig preguntar a la mar, als seus abismes,
a tots els éssers que contenen, i em van dir:
“Busca-ho per damunt de nosaltres.”

Vaig preguntar al cel, a la lluna, al sol, a les estrelles;
tots em van respondre: “Nosaltres no som el teu Déu.”

Em vaig cansar de buscar fora de mi,
a tu, que vius  dintre meu, sempre que jo ho desitgi.

Vaig recórrer els carrers i les places
i no et vaig trobar,
perquè jo buscava en va
el que era ja en mi.

Però tu em vas il·luminar amb la teva llum.

Llavors et vaig veure i et vaig estimar,
perquè no se’t pot estimar sense veure’t,
ni veure’t sense estimar-te.

Oh temps desgraciat en què no t’estimava

Sant Agustí d’Hipona (s. IV-V)

Pare, que t’estimi

Oh Déu, t’estimo només a tu.
A tu només
estic disposat a servir.
Només tu has de ser el meu amo.

Aparta de mi la vanitat,
perquè pugui reconèixer-te.
Digues-me cap a on
haig d’adreçar la mirada
per veure’t a tu.

Espero fer tot el que em manis.

Que et busqui, Pare meu,
sense caure en cap error;
i que quan et busqui a tu,
ningú em surti a l’encontre
en comptes de tu.
Perquè el meu únic desig és posseir-te.

Posa’t al meu abast,
t’ho prego, Pare meu;
i si veus en mi qualsevol superficialitat,
neteja’m perquè et pugui veure.

Sant Agustí d’Hipona (s. IV-V)

Tu, el meu únic Senyor

Allunya de mi, Senyor
tot el que és contrari a tu
perquè jo t’adori a tu,
el meu únic Senyor,
i et serveixi sols a tu.

Sant Albert el Gran (s. XIII)

Ensenya’m com buscar-te…

Senyor Déu,
ensenya’m on i com buscar-te,
on i com trobar-te…

Tu ets el meu Déu,
tu ets el meu Senyor,
i jo mai t’he vist.

Tu m’has modelat
i m’has remodelat,
i m’has donat totes les coses bones
que posseeixo, i encara no et conec…

Ensenya’m com buscar-te…
perquè jo no sé buscar-te
si tu no m’ensenyes,
ni trobar-te
si tu mateix no et presentes a mi.

Que et busqui en el meu desig,
que et desitgi en la meva recerca.

Que et busqui estimant-te
i que t’estimi quan et trobi.

Sant Anselm de Canterbury (s. XI-XII)

Pregària apostòlica

Senyor i Pare meu,
que us conegui
i us faci conèixer;
que us estimi
i us faci estimar;
que us serveixi
i us faci servir;
que us lloï
i us faci lloar
per totes les criatures.

Amen.

Sant Antoni M. Claret (s.XIX)

Ho veus tot

Oh Déu, ensenya’m a pregar.

Tu que tot ho veus,
tu que tot ho sents,
tu que tot ho saps,
tu que tot ho experimentes
en mi i amb mi, perquè ets
el meu company i el meu estimat.

Res no se t’amaga.
El teu amor per a mi és llum,
i tot ho veus amb aquesta llum.

Beata Beatriu de Nazaret (s. XIII)

Que t’estimi més

T’ho suplico, Senyor,
fes que et conegui
i t’estimi,
per tal que trobi en tu
tota la meva alegria!

Que, cada instant
en aquesta vida,
m’apropi més a tu
i al coneixement de tu mateix.

I que augmenti l’amor que et tinc.

Sant Bonaventura (S. XIII)

Guarda’m, Senyor

Defensa’m, Senyor,
a la dreta i a l’esquerra,
en el mar i en la terra,
en l’aigua i el foc,
a l’entrada i a la sortida,
mentre dormo i mentre vetllo,
de nit i de dia i a l’hora de la mort.

En tot lloc i tots els dies de la vida,
guarda’m, Senyor.

Sant Brandà, el Navegant (s. VI)

Feu brillar el vostre rostre sobre nosaltres

Senyor, feu brillar el vostre rostre sobre nosaltres,
concedeix-nos tot bé en la pau,
protegeix-nos amb la teva mà poderosa,
allibera’ns, amb el teu braç excels,
de tot mal i de quants
ens avorreixen sense motiu.

Dóna’ns, Senyor, la pau
i la concòrdia a nosaltres
i a tots els qui viuen a la terra.

Sant Climent de Roma (s. I)

Amo de la meva vida

Oh Senyor i amo de la meva vida,
allunya de mi l’esperit
de la mandra, del desànim,
de l’ambició i de la xerrameca.
I dóna’m a mi, el teu servent, esperit
de generositat, d’humilitat,
de paciència i d’amor.

Sí, oh Senyor i Rei,
concedeix-me percebre les meves pròpies faltes
i no jutjar el meu germà,
perquè ets beneït
pels segles dels segles. Amén.

Sant Efraïm de Síria (s. IV)

Concedeix-me gaudir del teu paradís

Tu que ets bo,
concedeix-me gaudir del teu paradís,
aquell tresor d’olors,
aquell graner de perfums.
Amb l’olor de les seves espècies
sacio la meva fam.

És un perfum que alimenta
a cada home en cada temps.
Qui el respira és feliç
i oblida el gust del pa.
Beneït sigues tu,
que vas preparar la taula del paradís.

Sant Efraïm de Síria (s. IV)

Pregària de Sant Francesc d’Assís

Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!

On hi ha odi,
que jo hi porti amor.

On hi ha ofensa,
que jo hi porti el perdó.

On hi ha discòrdia,
que jo hi porti unió.

On hi ha dubte,
que jo hi porti l’esperança.

On hi ha error,
que jo hi porti la veritat.

On hi ha desesperació,
que jo hi porti l’esperança.

On hi ha tenebra,
que jo hi porti la llum.

Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.

Perquè és donant que es rep;
perdonant que s’és perdonat;
morint que es ressuscita
a la vida eterna.

Sant Francesc d’Assís (s. XIII)

No deixis de donar-me

Senyor Jesús,
no deixis de donar-me
perquè jo pugui compartir.

No deixis de perdonant-me
perquè jo aprengui a ser indulgent.

No deixis de moure la meva mandra
perquè no m’instal·li en l’egoisme.

I tingués paciència amb mi
perquè no em cansi de servir-te.

Sant Gregori Nazianzè (s. IV)

Com podria anomenar-te?

Oh Tu, més enllà de tot
Com podria anomenar-te amb un altre nom? 

Quin himne podria cantar-te
si cap paraula no t’aconsegueix expressar? 

Quin esperit et podrà comprendre
si cap intel·ligència no aconsegueix concebre’t?

Només Tu ets inefable:
tot el que es pensa neix de tu. 

Sols tu ets incognoscible:
tot el que es pensa neix de tu.

Tots els éssers et celebren:
Els qui parlen com els qui no parlen.

Tots els éssers et reten homenatge:
Els qui pensen com els qui no pensen.

El desig de tots els éssers
i els seu gemec d’infantament s’adreça a Tu.

Tot el que existeix et prega.
Tot ésser que sap llegir el teu univers
entona vers Tu un himne de silenci.

Tot el que roman
només en Tu roman.

L’onatge de l’univers
es trenca en Tu.

De tots els éssers
Tu ets la fi.

Tu ets únic,
Tu ets cada un.

Tu no ets ningú.
Tu no ets un ésser tot sol,
ni ets la suma de tots els éssers.
Tu tens tots els noms.

Com podria anomenar-te
a Tu l’únic innomenable?

Quin esperit celeste podrà penetrar
el núvol que cobreix el mateix cel? 

Oh Tu, més enllà de tot.
Com podria anomenar-te amb un altre nom?
Tingues pietat!

Sant Gregori de Niça (s. IV)

Ensenya’m a ser generós

El meu estimat Senyor,
ensenya’m a ser generós.

Ensenya’m a servir-te com et mereixes,
a donar i no valorar el que dono,
a lluitar i no tenir en compte les ferides,
a treballar dur i no buscar descans,
a esforçar-me i no buscar recompensa,
llevat de la de saber
que faig la teva voluntat.

Sant Ignasi de Loiola (s. XV-XVI)

Complir la teva voluntat

Senyor Jesús,
ensenya’ns a ser generosos,
a servir-te com tu et mereixes,
a donar sense mesura,
a combatre sense por a les ferides,
a treballar sense descans,
sense esperar altra recompensa
que saber que hem complert
la teva voluntat.

Sant Ignasi de Loiola (s. XV-XVI)

Rebeu tota la meva llibertat

Teniu, Senyor,
i rebeu tota la meva llibertat,
la meva memòria, el meu enteniment
i tota la meva voluntat,
tot el meu haver i el meu posseir,
vos m’ho vàreu donar,
a vos, Senyor, us ho retorno.
Tot és vostre.

Disposeu tot a la vostra voluntat,
doneu-me el vostre amor i gràcia,
que aquesta em basta.

Sant Ignasi de Loiola (s. XV-XVI)

T’estimo

T’estimo, oh Déu meu.
El meu únic desig és estimar-te
fins al darrer anhel de la meva vida.

T’estimo, oh infinitament amorós Déu meu,
i prefereixo morir estimant-te
que viure un instant sense tu.

Oh Déu meu,
si els meus llavis no poden dir
cada instant que t’estimo,
almenys desitjo que el meu cor
ho repeteixi cada vegada que respiro…

Sant Joan Maria Vianney (s. XVIII-XIX)

Crist

Crist davant meu, darrera meu;
Crist sota i sobre meu;
Crist en mi i al meu costat;
Crist a l’entorn i als encontorns;
Crist a la dreta i Crist a l’esquerra.
Crist amb mi al matí i al vespre.
Crist en cada cor que pensarà en mi,
Crist en cada llavi que parlarà de mi,
Crist en cada mirada que es posarà sobre mi,
Crist en cada orella que m’escoltarà.

Sant Patrici (s. IV-V)

Dóna’m, Senyor, un cor ferm

Dóna’m, Senyor,
un cor vigilant,
perquè cap pensament irreflexiu no m’aparti de tu;
un cor noble,
que cap sentiment indigne no envileixi,
que cap segona intenció no faci decantar del camí;
un cor fort,
que cap duresa no trenqui;
un cor lliure,
que cap passió no subjugui.

Dóna’m, Senyor,
un enteniment que et conegui,
un desig que et cerqui,
una saviesa que et trobi,
una vida que et plagui,
una constància que recolzi confiadament en tu
i una confiança que finalment t’aconsegueixi.

Sant Tomàs de Aquino (s. XIII)

Desperta’ns

Senyor Jesús,
Tu no vas venir al món
per ser admirat o adorat.
Tu només vas desitjar imitadors.

Per això, desperta’ns,
si estem endormiscats
en aquest engany
de voler admirar-te o adorar-te,
en comptes d’imitar-te
i assemblar-nos a tu.

Søren Kierkegaard (s. XIX)

D’ençà que t’he trobat…

Escolta, Déu meu,
m’han dit que Tu no existeixes,
i com un poca-solta n’he fet cas.

Ahir vespre, dintre el cor d’un obús,
vaig veure el teu firmament…
De sobte, vaig descobrir que m’havien enganyat.
Si hagués dedicat temps a contemplar les coses que Tu has fet,
hauria observat que aquesta gent refusa d’anomenar el que és pa, pa.

Jo em pregunto, Déu, si Tu consentiries d’allargar-me la mà per una encaixada.
Això no obstant, tinc la impressió que em comprendràs.
No deixa de ser curiós que m’hagi calgut venir en aquest lloc infernal
abans de tenir temps de veure el teu rostre.

T’estimo amb totes les meves forces,
vet aquí el que vull que sàpigues.

D’aquí a pocs moments tindrà lloc un terrible combat.
Qui sap? Pot succeir que arribi a casa teva aquest mateix vespre…
No hem pas estat companys fins ara.
I jo em pregunto, Déu meu, si em deus esperar a la porta.

Mira per on, ara resulta que ploro, jo, a llàgrima viva.
Ah! Si t’hagués conegut més aviat…
És curiós, després d’haver-te trobat, he perdut la por a morir.
A reveure!

(Text trobat damunt el cos d’un soldat americà ,
víctima en el desembarcament a l’Àfrica del Nord
durant la II Guerra Mundial.)

Jo he pogut irradiar la llum de la teva glòria

Tan fàcil com és per a mi, Senyor Déu meu, de viure amb Tu!
Tan fàcil com és de creure en Tu!

Quan les meves conviccions trontollen
minades pel dubte
i el meu esperit defalleix,
quan els més perspicaços no veuen res més enllà
de la nit d’ara.
sense saber que són ells els qui hauran de crear el demà,
és llavors, Senyor, que Tu em fas descobrir la certesa:
Tu existeixes
i Tu mateix vetllaràs
per tal que tots els camins cap al Bé, no restin barrats.

Des del cim de la glòria terrenal contemplo, meravellat,
el camí sense esperança que m’hi ha portat.
I m’adono que jo fins i tot he pogut irradiar enllà
entre els homes
la llum de la teva glòria.

I així, tant de temps com calgui,
car tu em posaràs els mitjans a l’abast.

I quan jo no pugui continuar
sé que aquesta tasca l’hauràs confiada ja a d’altres.

Alexandre Soljenitsin (s. XX)
Escrit al dors d’un retrat enviat a un amic

Fereix la misèria del meu cor

La meva oració, Déu meu, és aquesta:
Fereix, fereix l’arrel
de la misèria del meu cor.

Dóna’m força
per portar lleuger les meves alegries
i els meus pesars.

Dóna’m força
perquè el meu amor doni fruits útils.

Dóna’m força
per no renegar mai del pobre,
ni doblegar el genoll al poder de l’insolent.

Dóna’m força
per aixecar el meu pensament
sobre la petitesa quotidiana.

Dóna’m, finalment,
força per rendir la meva força,
enamorada,
a la teva voluntat.

Rabindranath Tagore (s. XIX-XX)

No sentiu els seus passos silenciosos?

Ell ve, ve, ve sempre.

En cada instant i en cada edat,
tots els dies i totes les nits.
Ell ve, ve, ve sempre.

He cantat moltes cançons
i de mil maneres,
però sempre deien les seves notes:
«Ell ve, ve, ve sempre».

Als dies fragants de l’assolellat abril,
pel caminet del bosc,
Ell ve, ve, ve sempre.

En la fosca angoixa plujosa de les nits de juliol,
sobre el carro tronador dels núvols,
Ell ve, ve, ve sempre.

De pena en pena meva,
són els seus passos els que oprimeixen el meu cor,
i el daurat fregament dels seus peus
és el que fa brillar la meva alegria,
perquè
Ell ve, ve, ve sempre.

Rabindranath Tagore (s. XIX-XX)

Adora i confia

No t’inquietis
per les dificultats de la vida,
pels seus alts i baixos,
per les seves decepcions,
pel seu futur més o menys ombrívol. 

Desitja allò que Déu desitja.
Ofereix-li enmig d’inquietuds i dificultats
el sacrifici de la teva ànima senzilla
que, malgrat tot, accepta els designis
de la seva providència.

Poc importa que et consideris un frustrat,
si Déu et considera plenament realitzat;
com li plau.

Deixa’t amb confiança cega en aquest Déu
que t’estima per a ell.

I que arribarà fins a tu,
malgrat no el vegis mai.

Pensa que ets a les seves mans,
tant més fortament agafat,
com més decaigut i trist et trobis.

Viu feliç.
T’ho suplico.
Viu en pau.
Que res no et torbi.
Que res no sigui capaç de treure’t la teva pau.
Ni el cansament psíquic.
Ni les teves errades morals.

Fes que brolli,
i conserva sempre sobre el teu rostre,
un dolç somriure,
reflex d’aquell que el Senyor contínuament t’adreça.

I en el fons de la teva ànima col·loca,
abans que res,
com a font d’energia i criteri de veritat,
tot allò que t’ompli de la pau de Déu.

Recorda:
Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.

T’ho ben asseguro
en nom de les lleis de la vida
i de les promeses de Déu.

Per això,
quan et sentis afligit, trist,
adora i confia

Pierre Teilhard de Chardin (s. XIX-XX)

Queda’t dintre meu, Senyor

Quan els senyals de l’edat
comencin a marcar el meu cos
(i encara més quan afectin a la meva ment);

quan el mal que ha de disminuir-me o matar-me
m’arribi des de fora o neixi en mi;

quan arribi el dolorós moment
que sobtadament em desperti al fet
d’estar malalt o de ser vell;

i especialment al final, quan senti
que ja no tinc domini sobre mi
i estigui absolutament passiu
en mans de les grans i desconegudes forces
que m’han format;

en tots aquests moments foscos,
oh Déu,
concedeix-me que pugui comprendre
(sempre que la meva fe sigui prou forta)
que ets tu qui està separant dolorosament
les fibres del meu ésser,
per penetrar en la medul·la mateixa
de la meva substància
i portar-me dins de tu…

Pierre Teilhard de Chardin (s. XIX-XX)

Pregària per cada dia

Jesús t’ho demano,
vine amb nosaltres:
i així faràs
que la veritat sigui proclamada;
que la vida sigui viscuda;
que la llum resplendeixi;
que l’amor sigui volgut,
i la joia donada,
i la pau sigui difosa.

El fruit del silenci és la pregària.
El fruit de la pregària és la fe. Ç
El fruit de la fe és l’amor.
El fruit de l’amor és el servei.
El fruit del servei és la pau.

Mare Teresa de Calcuta (s. XX)

Pregària del bon humor

Dóna’m, Senyor, una bona digestió
i, no cal dir,
alguna cosa per digerir.

Dóna’m la salut del cos,
i el bon humor que em cal per mantenir-la.

Dóna’m una ànima sana, Senyor,
que tingui sempre davant dels ulls
allò que és pur i bo,
perquè no s’escandalitzi enfront del pecat,
ans trobi la forma de remeiar-lo.

Dóna’m una ànima, Senyor,
que no conegui l’avorriment,
ni el remugueig,
ni el ploricó
ni la queixa.

I no em deixis prendre gaire seriosament
aquesta cosa que es fica pertot arreu
i que anomenem el JO.

Dóna’m, Senyor, el sentit de l’humor:
fes-me capaç de riure d’un acudit
perquè sàpiga treure una mica d’alegria de la vida
i la pugui compartir amb els qui m’envolten.

Thomas More (s. XV-XVI),
Lord Canceller d’Anglaterra

Preguem en tota circumstància

PER COMENÇAR EL DIA

Des del primer raig de llum del dia

Des del primer raig de llum del dia,
des de que em desperto,
oh Déu fort, vine a mi,
roman amb mi,
governa els meus pensaments,
les meves paraules i els meus fets.

Sigues el guardià de les meves mans:
que siguin pures, sense taca,
i que s’alcin per resar-te,
oh Déu meu.

Sigues tu el guardià dels meus peus:
que vagin sense rumb,
sense saber a on anar.
I que, quan estigui dret,
Senyor, per treballar o pregar,
sigues tu el guardià dels meus llavis.

Sant Joan de Gualbert (s. X-XI)

Guia els meus actes durant el dia

Oh Senyor, concedeix-me de rebre en pau el nou dia,
En cada moment del dia, revela’m la teva voluntat
i ajuda’m a confiar perpètuament en ella.

Beneeix les meves relacions amb qui m’envolta.
Ensenya’m a actuar durant el dia
amb la pau a l’ànima
i amb la ferma convicció
que la teva voluntat ho governa tot.

En els meus actes i paraules guia
els meus pensaments i el meu sentir.

En els esdeveniments imprevistos,
no em deixis oblidar
que tots són enviats per Tu.

Ensenya’m a obrar ferm i sàviament,
sense ofendre ningú.

Dóna’m força per suportar el cansament del nou dia
amb tot el que porti.

Dirigeix la meva voluntat,
ensenya’m a pregar,
prega tu mateix en mi.

Pregària de l’Ortodòxia oriental

Sigues el nostre suport durant el dia

Oh Senyor,
sigues el nostre suport durant el llarg dia,
fins que les ombres s’allarguin i arribi la nit,
i el tràfec del món calli,
i la febre de la vida s’extingeixi,
i el nostre treball estigui fet.
Llavors, en la teva misericòrdia, concedeix-nos
un allotjament segur,
un descans sant
i pau la fi.

John Henry Newman

PREGÀRIES PER AL CAPTARD

Que Déu sigui en mi

Que Déu estigui en el meu cap
i en la meu enteniment.

Que Déu estigui en els meus ulls
i en la meva mirada.

Que Déu estigui en la meva boca
i en les meves paraules.

Que Déu estigui en el meu cor
i en el meu pensament.

Que Déu estigui en el meu final
i en la meva mort.

Del Llibre de les Hores

Que els teus àngels cuidin els qui dormen

Vetlla, oh Déu, amb aquells
que vetllen o ploren aquesta nit,
i que els teus àngels cuidin als qui dormen.
Cuida als malalts, oh Jesucrist El nostre Senyor,
dóna descans als cansats,
beneeix als agonitzants,
alleuja els qui pateixen,
compadeix-te dels afligits,
protegeix els maleïts,
i tot pel teu amor.

Sant Agustí 

Gràcies et siguin donades

Gràcies et siguin donades,
Senyor Jesucrist,
per tots els beneficis
que ens has concedit,
per tots els dolors i ofenses
que has portat per nosaltres.

Oh, misericordiós redemptor, amic i germà,
que puguem conèixer-te amb major claredat,
estimar-te més afectuosament,
i seguir-te més de prop
dia rere dia.

Sant Richard de Chichester (s. XII)

Gràcies por acabar aquest dia

Senyor, Déu meu, et dono gràcies
per haver portat a terme aquest dia;
et dono gràcies per permetre
que cos i ànima descansin.

La teva mà m’ha cobert
per guardar-me i protegir-me.

Perdona la meva falta de fe
i tota acció dolenta en aquest dia,
i ajuda’m a perdonar
a quants m’han fet mal.

Deixa’m dormir en pau sota la teva protecció,
i preserva’m de les temptacions de la nit.

Et confio els meus éssers estimats,
i tots els qui habiten en aquesta casa;
et confio el meu cos i la meva ànima.
Déu meu, alabat sigui el teu nom

Dietrich Bonhoeffer

Queda’t amb nosaltres

Queda’t amb nosaltres, Senyor,
perquè s’està fent fosc i el dia ja va passant;
queda’t amb nosaltres
i amb tot el poble de Déu.

Queda’t amb nosaltres en l’ocàs del dia,
en l’ocàs de la vida,
en l’ocàs del món.

Queda’t amb nosaltres
i amb tots els teus fidels, oh Senyor,
en el temps i en l’eternitat.

Pregària luterana

VIURE A L’EMPAR DE LA SEVA MIRADA

Dóna’m, bon Senyor…

Déu gloriós, dóna’m gràcia per esmenar la meva vida
i tenir present el meu fi sense eludir la mort,
doncs per als qui moren en Tu, bon Senyor,
la mort és la porta a una vida de riquesa.

I dóna’m, bon Senyor, una ment humil,
modesta, calma, pacífica, pacient, caritativa,
amable, tendra i compassiva a totes les meves obres,
a totes les meves paraules i a tots els meus pensaments,
per tenir el gust del teu sant i beneït Esperit.

Dóna’m, bon Senyor, una fe plena, una esperança ferma
i una caritat fervent, un amor a Tu
molt per sobre del meu amor per mi.

Dóna’m, bon Senyor, el desig d’estar amb tu,
de no evitar les calamitats d’aquest món,
no tant per buscar les alegries del cel
com senzillament per amor a Tu.

I dóna’m, bon Senyor, el teu amor i el teu favor,
que el meu amor a Tu, per gran que pugui ser,
no podria mereixe’l si no fos per la teva gran bondat.
Bon Senyor, dóna’m la teva gràcia per treballar
per aquestes coses que et demano.

Thomas More (s. XV-XVI),
Lord Canceller d’Anglaterra

Si m’haguessis fet néixer

Si m’haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d’arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l’aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga. 

Si m’haguessis fet néixer raig de llum,
d’aquesta llum, Déu meu, que a tu no t’enlluerna,
m’hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna 

Però m’has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l’estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.

Tinc por -tinc confiança. Servitud
no hi hauria més dura que la de l’home lliure
si, tant més fatigat com més s’hagués perdut,
pogués perdre el repòs del teu somriure.

Màrius Torres (s. XX)

Parasti crucem

Heu fet del gran dolor
la vostra veritat,
Senyor de les trinxeres.
Senyor dels cancerosos,
dels cervells torturats
i dels leucèmics.
No és pas amable, la vostra veritat!

Quan ens llevem obrim bé la finestra
perquè entri de bat a bat el sol lluent,
i ens enutgem si ens plora la sorpresa
amb llàgrimes de pluja,
Senyor dels matins clars.

Hem vist les vostres mans
amb estigmes roents
de radiacions atòmiques,
les vostres mans que jugaven un dia
a fer brotar les flors.

Per què no us aparteu a la vorera
si som nosaltres que ens hem equivocat!
Camineu ben cansat i us aclapara
el pes d’una creu tècnica.
On trobareu un home que s’avingui
a fer l’ofici dur de cirineu?

Ens agraden molt més els programes diaris de la televisió.
Ens agrada molt més somriure amb displicència,
citar frases banals
d’homes que no us coneixen,
d’homes que us neguen tot fumant cigarretes
sense adonar-se que a fora apunta el dia
i ja ha cantat el gall.

Senyor dels oprimits,
Senyor dels filats tràgics,
per què heu fet tan cruenta
la vostra veritat?

Si ni el mateix dolor no us ha reconegut.
Quan ha vist aquest rostre
s’ha redreçat,
us ha escopit i Vós no heu apartat
la vostra cara,
Senyor dels sense llar.
Quins ulls sabran llegir el vostre missatge?

Baixeu altra vegada.
Poseu altra vegada el vostre braç potent
a sota les aixelles
dels germans que es desmaien.

Veniu,
veniu aviat.
Tenim els dits posats en el commutador
de la cadira elèctrica.
Senyor, Senyor, Senyor,
doneu-nos llàgrimes!

Núria Albó (s. XX)

Senyor, m’entrego a Tu

Senyor, Jesús,
et dono les meves mans per fer la teva obra.
Et dono els meus peus per caminar el teu camí.
Et dono els meus ulls per veure com Tu veus.
Et dono la meva boca per dir les teves paraules.
Et dono la meva ment perquè puguis pensar a través de mi.
Et dono el meu esperit perquè puguis pregar en mi.

Sobretot, et dono el meu cor,
perquè en mi puguis estimar el Pare, i tota la humanitat.

Et dono la meva persona,
perquè puguis créixer en mi, de manera que siguis Tu,
Jesús Nostre Senyor, qui visqui i i actuï i pregui en mi.

Lliuro a les teves mans, Senyor,
la meva ànima i el meu cos,
les meves pregàries i les meves esperances,
la meva salut i el meu treball,
la meva vida i la meva mort,
els meus pares i la meva família,
els meus amics i els meus veïns,
el meu país i la humanitat sencera,
avui i sempre.

Bisbe Lancelot Andrewes (s. XVI-XVII)

Dóna’m, Senyor, la teva mirada

Dóna’m, Senyor,
una mirada pacífica, capaç d’asserenar els cors violents,
una mirada radiant, capaç d il·luminar els cors enfosquits:
una mirada pura, capaç de denunciar els cors corromputs;
una mirada joiosa, capaç d’alegrar els cors afligits;
una mirada pregona, capaç de transformar els cors banals;
una mirada humil, capaç de fer abaixar els cors superbs;
una mirada misericordiosa, capaç d’estimar els cors endurits;
una mirada sincera, capaç de descobrir els cors falsos;
una mirada serena, capaç de pacificar els cors trasbalsats;
una mirada sàvia, capaç de comprendre es cors insensats;
una mirada amable, capaç d’ajudar el cors egoistes;
una mirada penetrant, capaç d’entrar en els cors desconfiats;
una mirada transparent, capaç de reflectir la veritat del propi cor,
una mirada de fe, capaç d’esguardar els cors dels altres
amb els ulls de l’evangeli.

Dóna’m, Senyor,
la teva mirada capaç de veure sempre la bondat, la bellesa,
la veritat que hi ha en cada cor.

Dóna’m, Senyor,
la teva mirada, capaç de veure allò que no sempre
és fàcil de veure sols amb els meus ulls.

Dóna’m, Senyor, la teva mirada

Nuria Calduch, (s. XX)
(Teòloga, biblista)

Calma’t, ànima meva

Oh Senyor, calma les onades
i les tempestes d’aquest cor.

Calma’t, oh ànima meva,
perquè el diví pugui actuar en tu.

Calma’t, oh ànima meva,
perquè Déu pugui reposar en tu,
perquè pugui cobrir-te amb la seva pau.

Sí, Pare celestial,
sovint sentim que el món
no pot donar-nos la pau. 

Fes-nos sentir que Tu ens la pots donar;
Mostra’ns la veritat de la teva promesa:
que el món sencer no pot
fer desaparèixer la teva pau.

Søren Kierkegaard (s. XIX-XX)

Beneeix-me, Senyor!

Senyor, beneeix les meves mans:
perquè siguin delicades,
i sàpiguen agafar sense estrènyer,
donar sense calcular
i tinguin força per beneir i consolar.

Senyor, beneeix els meus ulls:
perquè vegin la necessitat,
perquè no s’enlluernin amb falses llums,
i que la meva mirada sigui clara, neta
i acollidora.

Senyor, beneeix les meves oïdes:
perquè estiguin atentes a la teva veu,
i sentin clarament
el crit dels afligits;
a la crida dels qui necessiten ser escoltats.

Senyor beneeix la meva boca:
perquè doni testimoni de Tu
i no fereixi els qui m’escolten,
que digui només paraules de consol
i sàpiga encomanar somriures.

Senyor beneeix el meu cor:
perquè sigui temple del teu Esperit
i pugui donar caliu i refugi;
que sigui generós a perdonar i comprendre
i que sàpiga compartir dolor i alegria
amb un gran amor.

Déu meu, pots disposar de mi,
amb el que sóc i amb el que tinc.

Sabine Naegel (s. XX)
Teòloga protestant, logoterapeuta.

Pregària del cor

Oh Tu, que has vingut al fons del meu cor,
dóna’m d’estar únicament atent en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets el meu hoste al fons del meu cor,
dóna’m de penetrar jo mateix en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets a casa teva al fons del meu cor,
dóna’m d’asseure’m en pau en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que, sol habites al fons del meu cor,
dóna’m de submergir-me i de perdre’m en aquest fons del meu cor !

Oh Tu, que ets sol al fons del meu cor,
dóna’m de desaparèixer en tu, en el fons del meu cor !

Henri Le Saux (S. XX)
(«Swami Abhishiktananda»)

QUAN ARRIBA LA VELLESA

Queda’t dintre meu, Senyor

Quan els senyals de l’edat
comencin a marcar el meu cos
(i encara més quan afectin a la meva ment);
quan el mal que ha de disminuir-me o matar-me
m’arribi des de fora o neixi en mi;
quan arribi el dolorós moment
que sobtadament em desperti
al fet d’estar malalt o de ser vell;
i especialment al final, quan senti
que ja no tinc domini sobre mi
i estigui absolutament passiu
en mans de les grans i desconegudes forces que m’han format;
en tots aquests moments foscos, oh Déu,
concedeix-me que pugui comprendre que ets tu
(sempre que la meva fe sigui prou forta)
el qui està separant dolorosament
les fibres del meu ésser
per penetrar en la medul·la mateixa
de la meva substància i portar-me dins de tu.

Pierre Teilhard de Chardin

Pregària de la tercera edat

Senyor, ensenyeu-me a fer-me vell,
Feu-me entendre que la comunitat no és injusta amb mi
si em treu responsabilitats
si ja no demana la meva opinió…
Quan en crida d’altres perquè ocupin el meu lloc,
traieu-me l’orgull de la meva experiència passada,
del sentiment de creure’m indispensable.

Senyor, que vegi
en aquest progressiu desarrelament de les coses
només la Llei del temps
i consideri aquesta substitució en el treball
com una de les manifestacions es interessants
de la meva vida que es renova,
sota l’impuls de la vostra Providència.

Feu Senyor, que encara sigui útil al món
contribuint, amb el meu optimisme i amb la meva pregària,
a l’alegria i a l’entusiasme
dels qui ara tenen la responsabilitat,
vivint en contacte humil i serè
amb el món que canvia
sense lamentar-me del passat que ha fugir,
i fent dels meus sofriments
un obsequi a Déu i a l’obra de reparació

Que la meva sortida del camp actiu
sigui senzilla i natural, com una posta serena de sol.

Perdoneu-me si només en aquesta hora tranquil.la
he arribat a veure
com m’heu estimat i m’heu ajudat:
que, almenys ara, pugui veure clarament
i amb convicció profunda
la meta feliç que m’heu preparat,
vers la qual m’heu orientat
des del primer dia de la meva vida.

Senyor, ensenyeu-me a fer-me vell
d’aquesta manera. Amén.

Dominic francès, impossibilitat als 72 anys

La pregària del vell

Senyor, us dono gràcies,
d’haver-me donat una llarga vida.
Perquè la vida és el primer dels béns
que hem rebut de vós i conté tots els altres.
Quan un arriba al terme de la vida,
la té com tota sencera entre les mans.

I us l’ofereixo, Senyor,
amb l’acompanyament d’alegries i de penes,
de bones accions i de no tan bones,
amb els entusiasmes i les decepcions
—amb aquells qui han acompanyat la meva vida,
aquells qui han desaparegut,
aquells qui els han succeïts,
aquells qui continuen (jo ara ja he acabat)
i que porten el pes del dia que jo també he portat.
Jo he acabat i vinc a vós.

Gràcies, Senyor,
que em deixeu alguns anys en la pau,
per poder-me estar davant vostre,
tot esperant que vingueu a prendre’m.
Penso en les àvies de quan jo era infant,
que passaven el rosari i eren dolces amb néts.

Doneu-me de ser així, Déu meu,
perquè sé prou bé que a fi de comptes
és el vostre sosteniment que ho farà tot.
Doneu-me la limpidesa del vell
que no busca ja res per a ell
i deixa un record de pau.

I miro cap a vós, Senyor.
La vostra vinguda és una llum.

Jacques Leclercq (s. XIX-XX)

Esperant la vida

Meditant en la mort que prop s’asseu,
noto com se’m desvetlla l’alegria
i espero defallint aquell gran dia
que em porti de l’Amat la dolça veu.

O Senyor quan expiri, què em direu?…
I el meu cor, parlarà tal com voldria?…
Trasbalsada d’amor en l’agonia,
feu que mori, Jesús, besant la creu.

I quan emprengui el vol, tot just dormida,
per contemplar-vos sense interrogants,
sosteniu-me les ales vacil·lants

i doneu-me un batec fet a la mida,
perquè la joia dels primers instants
no llevi, novament, la meva vida.

M. Teresa Fabregat Gelabert (s. XX)

PREGAR PER LA PAU

Dóna’ns concòrdia i pau

Et supliquem, oh Senyor Déu Nostre,
que posis la pau del cel
en els cors dels homes,
perquè pugui unir a les nacions
en una aliança indestructible,
en l’honor del teu sant nom.

Purifica’ns amb la neteja de la teva veritat
i guia els nostres passos en santedat interior.

Dóna’ns concòrdia i pau a nosaltres
i a tots els éssers vius de la terra,
com la vas donar als nostres pares
quan et van suplicar, amb fe verdadera,
disposats a obeir
el Santíssim i Totpoderós.

Concedeix als qui ens governen
i ens condueixen en la terra,
un recte ús de la sobirania
que els has atorgat.

Senyor, fes que els seus criteris
siguin conformes al que T’és bo i agradable,
perquè, utilitzant amb reverència, pau i bondat,
el poder que els has concedit,
puguin trobar favor als teus ulls.

Només Tu pots fer-ho,
això i molt més que això.
Glòria a Tu, ara i sempre.

Sant Climent de Roma

Pregaria al front de guerra

Senyor, us estimo.
Vull fer absolutament la vostra voluntat.
Sou tan bo!
Vull seguir les vostres petjades,
malgrat siguin xopes de sang.
Vull, Amat meu, que sigui una realitat
allò que vós voleu fer de mi un camí reial de la Creu.

Us estimo i vull ésser vostre
i viure sempre en els vostres braços,
abandonat totalment al vostre diví voler.

Augmenteu la meva vocació
i enfortiu el meu cor,
que sàpiga fer-vos conèixer i estimar.
Que pugui donar la vida i tota la sang per amor a vós.

Pere Tarrés (s. XX)

PREGAR PEL PAÍS

Beneeix la nostra bonica terra

Beneeix la nostra bonica terra, oh Senyor,
amb la seva meravellosa varietat de pobles,
de races, cultures i llengües.
Que siguem una nació de rialles i alegria,
de justícia i reconciliació,
de pau i unitat,
de compassió, ajuda mútua i comunió.
Et demanen en la nostra oració un patriotisme verdader,
en el nom poderós de Jesús Nostre Senyor.

Arquebisbe Desmond Tutú (s. XX)

Tu, Senyor, estimes tots els pobles

Déu etern, la teva imatge està en el cor
de tots els pobles.

Vivim entre pobles de camins diferents als nostres,
de creences que ens són estranyes,
de llengües que ens són inintel·ligibles.

Ajuda’ns a recordar que tu manes
a tots els pobles amb el teu amor,
que tota religió és un intent de respondre’t,
que els anhels dels altres cors
són semblants als nostres
i coneguts per tu.

Ajuda’ns a reconèixer-te en les paraules de veritat,
en les coses boniques, en els actes
d’amor cap a nosaltres.

T’ho demanem per Crist,
que no és ni més ni menys aliè
a uns pobles que a altres.

Consell Mundial de les Esglésies

Pregària onze de setembre

Estimeu els vostres enemics,
pregueu pels qui us persegueixen,
diu l’Evangeli.
I així procuro fer-ho,
en aquest esperit exultant de multitud,
en aquesta claror de tarda
amb amor per Catalunya –i les Illes i València-,
amb respecte per Espanya, per Europa,
amb molta fam de pau i de llum per al món.

Prego pels qui no volen deixar votar;
ni sí, ni no, ni en blanc, ni abstenció:
no votar ningú, i prou,
perquè gràcies a ells apreciem més
el valor suprem de la paraula, dels arguments, de la democràcia,
que tan sovint menystenim,
perquè algun dia entenguin
que Espanya no és només d’ells,
sinó de tots els pobles que hi vivim i que l’hem feta,
i que si la volen només seva respectin que vulguem marxar-ne;
perquè comprenguin que la suma és superior a la unitat,
que negar l’existència de l’altre és l’arrel de tants mals,
que el dret a la veu i la justícia estan per sobre de les lleis humanes;
perquè algun dia respectin les llengües i cultures
que ara arraconen, menyspreen, ignoren, divideixen
amb tanta prepotència, amb tanta hostilitat.

I prego per nosaltres,
tan sovint enemics,
tan donats a dividir-nos,
tan equívocs,
tan covards,
tan mesells,
tan bufanúvols,
perquè tinguem la convicció, la imaginació i el  coratge que caldran
en les hores difícils que s’acosten.

David Jou

PREGAR PER L’ESGLÉSIA

Pregària per una Església mística, profètica, creativa i rebel

«L’Església s’ha d’adaptar al món», diem.

En part sí, en part no.
Ha d’escoltar el món,
llegir-ne els signes,
amarar-se d’humanitat,
acollir el dolor del món
i mitigar-lo,
i obrir-lo a l’horitzó de sentit
de què se sent portadora.

Ha de ser refugi i escàndol,
paraula i silenci,
consol i crítica,
claredat de llamp que il·lumina el paisatge i permet orientar-s’hi,
i reverberació de tro que perdura llargament després del llamp.

Ha de dir Déu com Déu s’ha dit a si mateix:
des del misteri de les coses,
la paraula dels profetes,
la paradoxa de la creu
i l’alegria del banquet,
ha de celebrar amb frescor
la Raó creadora, salvadora i inspiradora
que anomenem Pare, Fill i Esperit Sant.

On el plaer s’acaba, on el diner traeix, on la salut es trenca,
on la vida sembla enfonsar-se,
allà ha d’estar, acompanyant, consolant,
sense interrogar però ajudant a preguntar-se i a aixecar-se,
i obrint les hipotètiques respostes
que han il·luminat tantes vides
al llarg de dos mil anys.

La seva única urgència ha de ser la d’ajudar,
en les desolacions del cos i les intempèries de l’ànima;
les modes poden ser seguides amb molta més calma
i els prestigis poden esperar.

ha de ser mística,
perquè la fe en Déu s’hi pugui fer experiència íntima,
lliure, personal, profunda, convençuda;

ha de ser profètica,
perquè la seva força pugui ser social, oberta, coratjosa, alliberadora,
transformadora, constructora de futurs esperançadors;

ha de ser creativa,
imaginativa tenir l’audàcia de provar solucions noves,
de pensar més a fons, d’explorar més bellesa,
d’aportar més alegria;

ha de ser rebel, no acomodar-se mai del tot al món:
ser sempre pregunta, tensió, fricció,
testimoni de resurrecció,
i un gran no contra l’abús dels poderosos
i la indiferència dels aposentats.

I ha de córrer el risc, si cal,
de ser caricaturitzada, denigrada,
atacada, derrotada i màrtir,
sabent que Déu no s’acaba mai.

Que per Ell i en Ell,
si Ell ho vol,
així sigui.

David Jou

Pregària per l’Església

Vós coneixeu, Senyor,
els treballs i les conductes de l’Església.

Vós en coneixeu les proves,
la fidelitat i les ambigüitats.

Senyor, a vós que sou a la porta i truqueu,
a vós que ens oferiu
l’estel del matí per il·luminar-nos
i l’arbre de la vida per donar-nos aliment,
us preguem per la nostra Església:

que la seva fe sigui com un roure ben arrelat,
que ella camini al costat
dels qui construeixen la justícia i la pau,
que proclami sempre la Bona Notícia del Regne.

I us preguem, també,
per tots i cadascun de nosaltres:
que prenguem la part que ens toca
en la vida de la comunitat,
que ens mantinguem en pau i ben units,
que creixi en nosaltres
el vostre esperit de servei a totes les persones.
Amén.

Anònim

QUAN ELS DIES SE’NS FAN FEIXUCS

Et presentem els patiments de la humanitat

Déu d’amor,
la teva compassió mai falla.

Et presentem els patiments de la humanitat,
les necessitats dels qui no tenen llar,
el crit dels presos,
els dolors del malalt i ofès,
la tristesa del desconsolat,
el desemparament ancià i el feble.

Enforteix-los i alleuja’ls, Pare,
segons les seves necessitats i la teva gran misericòrdia,
pel teu Fill Jesucrist el nostre Salvador.

Sant Anselm

Us tenia al meu voltant…

Us tenia al meu voltant
i us mig veia i pressentia!
Senyor, em sou al davant
i altre cop us negligia!

I ara vós, que sou tan just,
perquè el pecat cometia
em feu sentir el vostre tust
i m’entenebreu la via.

Mes jo, Senyor, us vull honrar
i desarmar-vos voldria.
Oh, si us deixéssiu pregar!
Si accepteu l’ofrena pia!

Jo us dono tot aquell bé
que hom sospira i hom voldria,
jo us dono tot el que té
hom, i el pa de cada dia

per l’humil racó, tan clar
si amb l’amat el compartia,
per aquell seu dolç mirar
i la mà dintre la mia.

Clementina Arderiu (s. XIX-XX)

Senyor, Jesús, obre’ns els ulls

Senyor, Jesús,
obre’ns els ulls,
que no ens falti la paciència,
per seguir en els projectes
dels que somiem en una societat fraterna.

Que no perdem l’esperança,
els que tenim motius per seguir esperant.

Que no parem d’esforçar-nos
els que volem el regne de Déu.

Que no ens faci vergonya
defensar a tot arreu el que és just.

Que ens decidim a compartir cada dia
el nostre pa i tot el que tenim
amb els que no tenen res.

Senyor, Jesús,
a l’escalf de la teva paraula
omple’ns del teu esperit d’amor.

Anònim

Pregària en l’aclaparament

Gràcies, Senyor,
no pel dolor en si mateix,
no per la boira del pensament,
ni per l’anihilació del sentiment,
no perquè el meu pes m’aclapari
impedint que m’enlairi cap a Tu,
fins al Cel,
allà on es nodreixen les arrels del meu cor.

Gràcies, Senyor,
perquè en el dolor m’empares,
perquè no cal que et pensi perquè Tu siguis,
ni cal que et sentí perquè Tu m’estimis,
ni em cal pujar fins al lloc del qual Tu ja has baixat.

Gràcies perquè em podes
i perquè redreces les arrels del meu cor
com només Tu saps que em convé
per poder estimar sempre més,
per donar cada cop més fruit,
per fer camí vers la Plenitud.

Marta Nin

Dóna’ns, Senyor, ulls nous

Dóna’ns, Senyor,
ulls nous per veure la novetat del teu Esperit
que habita en cada temps i lloc.

Dóna’ns, Senyor, ulls nous
per mirar més enllà de la mirada miop
que mai ajuda a avançar.

Dóna’ns, Senyor, ulls nous
per descobrir els teus signes d’esperança
en cada persona i a tot arreu.

Dóna’ns, Senyor, ulls nous
per contemplar la vida per dins,
en profunditat,
perquè brilli en els meus ulls
la teva mirada de bondat.

Anònim

Jo havia demanat…

Jo havia demanat a Déu la força per obtenir l’èxit;
Ell m’ha fet feble a fi que aprengui,
humilment, a obeir.

Jo havia demanat la salut per fer grans coses;
Ell m’ha donat la malaltia perquè faci coses millors.

Jo havia demanat la riquesa per poder ser feliç;
Ell m’ha donat la pobresa perquè pugui ser assenyat.

Jo havia demanat el poder
per ser apreciat pels homes;
Ell m’ha donat la feblesa
a fi que senti la necessitat de Déu.

Jo havia demanat un company
a fi de no viure sol;
Ell m’ha donat un cor
a fi que pugui estimar tots els meus germans.

Jo havia demanat coses
que puguin alegrar la meva vida;
jo he rebut la vida
a fi que em pugui alegrar de totes les coses.

No he tingut res
del què havia demanat,
però he rebut
tot el que havia esperat.

Malgrat això mateix,
les meves pregàries no formulades han estat escoltades.

Jo sóc d’entre els homes
el més abundosament complert.

(Text anònim. Institut de Readaptació. Nova York)

Preguem a Maria, que prega per nosaltres

L’Avemaria

Déu vos salve, Maria,
plena de gràcia;
el Senyor és amb vós;
beneïda sou vós entre les dones;
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.

Santa Maria, Mare de Déu;
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.

Càntic de Maria 

La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles:
el seu nom és sant, i l’amor que té
als qui creuen en ell s’estén de generació en generació.

»Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.

»Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.»

Lluc, 1, 46-56

L’Àngelus

L’àngel del Senyor va anunciar a Maria.
I ella va concebre per obra de l’Esperit Sant.

Déu vos salve, Maria…

Sóc l’esclava del Senyor.
Que es compleixin en mi les teves paraules.

Déu vos salve, Maria…

El qui és la Paraula es va fer home.
I va habitar entre nosaltres.

Déu vos salve, Maria…

Preguem.
Infoneu, Senyor, la vostra gràcia
en els nostres cors, i feu que els qui,
per l’anunci de l’àngel, hem conegut
l’encarnació de Jesucrist, el vostre Fill,
siguem conduïts, per la seva passió i la seva creu,
a la glòria de la resurrecció.
Per Crist Senyor nostre.
Amén.

Reina del cel

Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia;
perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
Pregueu per nosaltres, al·leluia.

Alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia.
Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.

Preguem.
Oh Déu, vós ompliu el món d’alegria amb
la resurrecció del vostre Fill, Jesucrist, nostre Senyor:
per la intercessió de la seva mare, la Verge Maria,
concediu-nos d’arribar al goig de la vida eterna.
Per Crist Senyor nostre. Amén.

El Rosari

En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.

Sigueu amb nosaltres, Déu nostre.
Senyor, veniu a ajudar-nos.

Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant. Com era al principi,
ara i sempre i pels segles dels segles. Amén. Al·leluia.

Misteris de goig

  1. L’àngel anuncia a Maria que serà Mare del Salvador

«Maria preguntà a l’àngel: ¿Com pot ser això, si jo no tinc marit? L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà, l’anomenaran Fill de Déu» (Lc 1,34-35).

  1. Maria visita la seva cosina Elisabet

«Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà i saludà Elisabet, que plena de l’Esperit Sant cridà amb totes les seves forces: ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà» (Lc 1,39.43-45).

  1. Maria infanta el Salvador del món

«Deien entre ells els pastors: Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. Hi anaren, doncs, tot seguit, i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors» (Lc 2,15-18).

  1. Maria fa ofrena de Jesús al temple

«Els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar- lo al Senyor. Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles. El seu pare i la seva mare es meravellaven de les coses que es deien d’ell» (Lc 2,22b.28-31.33).

  1. Maria retroba Jesús al temple

«Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin.
Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaven entre parents i coneguts i no el trobaren… L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple» (Lc 2,41-46a).

Misteris de dolor

  1. Jesús sofreix l’agonia de Getsemaní

«Jesús s’allunyà (dels seus deixebles) a una distància com la d’un tir de pedra, s’agenollà i pregava amb aquestes paraules: Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra. Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. En ple combat interior pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra» (Lc 22,41-49).

  1. Jesús és assotat

«Pilat tornà a parlar-los i els deia: I de Jesús que teniu per rei dels jueus, què n’he de fer? La gent cridà: Crucifiqueu-lo. Pilat els deia: Per què? Quin mal ha fet? Ells cridaven més fort encara: Crucifiqueu-lo. Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs, i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin» (Mc 15,12-15).

  1. Jesús és coronat d’espines

«Els soldats li posaren al front una corona d’espines que havien teixit i el cobriren amb un mantell de porpra, anaven passant davant d’ell i li deien: Salve, rei dels jueus. I li donaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué:

Ara us el trauré a fora i veureu que no li trobo res per a poder-lo inculpar. Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra» (Jn 19,2-5).

  1. Jesús fa camí vers el Calvari portant-se la creu

«Pilat els entregà Jesús per crucificar-lo. Prengueren Jesús, i sortí, portant-se ell mateix la creu, cap a l’indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera, en hebreu Gòlgota. Allà el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig. Pilat féu escriure un rètol i el féu posar a la creu. Duia escrit: Jesús, el Natzarè, el rei dels Jueus” (Jn 19,16-19).

  1. Jesús mor en la creu

«Quan arribaren a l’indret anomenat Gòlgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a l’esquerra. Jesús deia: Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan. Ja era cap al migdia quan s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb tota la força: Pare, confio el meu alè a les vostres mans. I havent dit això expirà» (Lc 23,33-34a.44-46).

Misteris de glòria

  1. La gloriosa resurrecció de Jesús

«El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre amb les espècies aromàtiques que havien preparat. Se’ls presentaren dos homes amb vestits resplendents i ells els digueren: per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és, aquí; ha ressuscitat. Se’n tornaren del sepulcre i anunciaren tot això als onze i a tots els altres» (Lc 24,1.4b.5b-6a.9).

  1. L’ascensió de Jesús al cel

«Jesús digué als seus deixebles: Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa se’n tornaren a Jerusalem » (Lc 24,46-48.50-52).

  1. La donació de l’Esperit Sant promès

«Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts al mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.

Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar- se en diversos llenguatges» (Ac 2,1-4a).

  1. L’assumpció Maria en cos i ànima al cel

«Ets bella, amiga meva, com Tirsà, atractiva com Jerusalem, terrible com els esquadrons amb estendards. Aparta de mi els teus ulls que em fascinen! ¿Qui és aquesta que s’aboca com l’aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol, terrible com els esquadrons amb estendards? ¿Qui és aquesta que puja de l’estepa, recolzada en el seu estimat?» (Ct 6,4-5.10; 8,5).

  1. Maria és coronada com a Reina de cels i terra

«El santuari que hi ha al cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa» (Ap 11,19a; 12,1.10ab).

Lletanies

Senyor, tingueu pietat Senyor, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat Senyor, tingueu pietat
Crist, oïu-nos Crist, oïu-nos
Crist, escolteu-nos Crist, escolteu-nos
Déu, Pare celestial Tingueu pietat de nosaltres
Déu, Fill Redemptor del món
Déu Esperit Sant
Trinitat santa, un sol Déu

Santa Maria, Pregueu per nosaltres
Santa Mare de Déu
Santa Verge de les verges
Mare del Crist
Mare de l’Església
Mare de la divina gràcia
Mare puríssima
Mare castíssima
Mare i verge
Mare immaculada
Mare amable
Mare admirable
Mare del bon consell
Mare del Creador
Mare del Salvador
Verge prudent
Verge digna de lloança
Verge poderosa
Verge clement
Verge fidel
Model de santedat
Mansió de la saviesa
Causa de la nostra alegria
Temple de l’Esperit Sant
Honor dels pobles
Model de generositat amb Déu
Rosa escollida
Torre de David
Torre de marfil
Casa d’Or
Arca de la Nova Aliança
Porta del cel
Estel del matí
Salut dels malalts
Refugi dels pecadors
Consoladora dels afligits
Auxili dels cristians
Reina dels Àngels
Reina dels Patriarques
Reina dels Profetes
Reina dels Apòstols
Reina dels Màrtirs
Reina dels Confessors
Reina de les Verges
Reina de tots els Sants
Reina concebuda sense pecat original
Reina assumpta al cel
Reina del sant Rosari
Reina de la família
Reina de la pau

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
perdoneu-nos, Senyor

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
escolteu-nos, Senyor

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres

Pregueu per nosaltres, santa Mare de Déu.
Perquè siguem dignes de les promeses del Crist.

Preguem.
Senyor, concediu als vostres servents
de fruir sempre de salut en el cos i en l’esperit;
i per la gloriosa intercessió de la sempre Verge Maria,
allibereu-nos de la tristesa de la vida present
i doneu-nos l’alegria de la vida futura.
Per Crist Senyor nostre.

Amén.

Antífones

– Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia;
vida, dolcesa i esperança nostra, Déu vos salve.
A vós cridem els desterrats fills d’Eva;
a vós sospirem,
gemint i plorant en aquesta vall de llàgrimes.

Ara, doncs, advocada nostra,
gireu envers nosaltres
aquests ulls vostres tan misericordiosos.
I, després d’aquest exili,
mostreu-nos Jesús, fruit beneït del vostre ventre.

Oh clementíssima, oh piadosa,
oh dolça Verge Maria.

– Mare santa del Redemptor,
porta del cel sempre oberta,
estrella del mar,
socorreu el poble caigut,
que vol aixecar-se de les seves culpes.

Vós, que rebéreu la salutació de Gabriel
i, verge sempre, infantàreu el vostre Creador,
per un miracle que tota la naturalesa admira,
tingueu pietat de nosaltres.

– Salve, Reina del cel, salve, Senyora dels àngels,
salve, arrel sagrada, salve, porta santa,
d’on va sortir la llum del món.

Gaudiu, Verge Maria, la més bella de totes,
i pregueu el Crist per nosaltres.

– Sota el vostre mantell ens emparem,
santa Mare de Déu;
escolteu les nostres pregàries en tota necessitat
i aparteu-nos sempre dels perills,
Verge gloriosa i beneïda.

– Santa Maria,
socorreu els pobres,
ajudeu els febles
i consoleu els qui ploren;
pregueu pel poble cristià,
empareu els pastors de l’Església
i intercediu per les verges consagrades al Senyor;
que tots els qui s’alegren
del vostre sant record
sentin el goig del vostre ajut.

Invocació a Maria

Recordeu-vos,
oh piadosíssima Verge Maria,
que mai no s’ha sentit dir
que ningú que hagi implorat la vostra assistència
i reclamat el vostre auxili
hagi estat abandonat de vós.

Animat amb aquesta confiança,
a vós recorro, oh Mare, verge de les verges;
i encara que gemint sota el pes dels meus pecats,
m’atreveixo a comparèixer
davant la vostra presència sobirana.

No desoïu, oh Mare de Déu les meves súpliques;
escolteu-les, i acolliu-les favorablement. Amén.

Atribuïda a sant Bernat

O verge i Mare de Déu

O verge i Mare de Déu,
jo m’ofereixo per fill(a) vostre(a)
i, en honra i glòria de la vostra puresa,
també us ofereixo els meus ulls,
les meves orelles,
la meva llengua,
les meves mans;
en una paraula, tot el meu cos i la meva ànima.
I us demano que m’obtingueu la gràcia
de no fer mai més ni un sol pecat.

Mare, aquí teniu el vostre fill (la vostra filla).
Mare, aquí teniu el vostre fill (la vostra filla).
Mare, aquí teniu el vostre fill (la vostra filla).

En vós, Mare meva dolcíssima,
he posat la meva confiança
i mai més no quedaré confós.

Pregària de Dant Alighieri

Oh Verge Maria, filla del vostre Fill,
la més humil i excelsa criatura,
terme volgut per la voluntat eterna.

Vós sou aquella que tant heu ennoblit
la natura humana,
que el seu autor no desdenyà de fer-se la seva obra.

En el vostre ventre s’ha encès de nou aquell amor,
els raigs del qual han fet germinar, en l’eterna pau,
aquesta flor.

Sou un rostre brillant de caritat,
i al món, entre els mortals,
sou font inexhaurible d’esperança.

Senyora, sou tan gran i és tan vàlida la vostra pregària,
que el qui vol gràcia i a vós no recorre,
és com si volgués que pugés sense ales el seu desig.

La vostra benignitat no tan sols socorre
el qui demana,
sinó que sovint s’avança generosament a les pregàries.

En vós hi ha la misericòrdia i la tendresa.
En vós hi ha la magnificència,
en vós es reuneix tot el que hi ha de bondat
en cada criatura.

Dant Alighieri

Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat (1)

redactada pel sacerdot Josep Torras i Bages el febrer del 1889
(l’octubre següent seria nomenat bisbe de Vic)
a petició d’un grup de joves que havien fundat
la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

  1. Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l’eterna
    Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de salvació,
    aconseguiu per als vostres catalans aquella fe
    que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer
    el camí de la vida.

Déu vos salve, Maria…

  1. Mare castíssima, mirall de puresa, flor de les verges,
    que portàreu al món el bàlsam d’incorrupció, Jesús, Fill
    de Déu, obteniu-nos l’honestedat dels costums públics.

Déu vos salve, Maria…

III. Profetessa admirable, que beneíreu i alabàreu l’Etern
més que no pas totes les jerarquies angèliques
plegades, feu que sigui desterrat d’aquest poble vostre
l’esperit de maledicció i de blasfèmia.

Déu vos salve, Maria…

  1. Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa,
    traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunteu tots
    els seus fills amb cor de germans.

Déu vos salve, Maria…

  1. Santa Engendradora de l’Etern, filla del vostre Fill,
    feu que mai no es desfaci aquest poble català que vós
    espiritualment engendràreu.

Déu vos salve, Maria…

  1. Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre
    de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat
    defenseu d’enemics espirituals i temporals tota la terra
    catalana que teniu encomanada.

Déu vos salve, Maria…

VII. Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa
muntanya voltada d’oliveres, signe de pau, obteniu
als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.

Déu vos salve, Maria…

Preguem. Senyor, vós heu fet de la muntanya de Montserrat
un fogar d’oració i de fe cristiana; concediu a tots
els qui hi invoquen amb confiança la Mare del vostre Fill
que progressin en la fe, l’esperança i la caritat. Per Crist
Senyor nostre.

Amén.

Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat (2)

escrita pel Bisbe Pere Casaldàliga l’any 1981, en el Centenari
de la Coronació de la Mare de Déu de Montserrat
com a Patrona de Catalunya

1 – Mare sortosa que heu cregut dòcilment en la Paraula
i amb la vostra Fe, heu fet possible el compliment de la Promesa:
renoveu en la puresa de l’Evangeli l’antiga Fe de nova Catalunya
i ajudeu-nos a transformar la nostra Fe malalta
en testimoniatge revelador de vida,
tasca política d’Història
i signe profètic de la Pàtria final que esperem. 

Després de cada una de les set invocacions, es pot dir:
Santa Maria, Verge Mare de Déu, intercediu per nosaltres prop del Senyor, el nostre Déu.

2 – Noia de veïnat de Natzaret, dona de poble,
casada amb un treballador,
pobra entre els pobres de Jahvé:
deslliureu la vostra Catalunya
del materialisme consumista i del benestar insolidari;
arrenqueu-nos de la neutralitat,
impossible en aquest món d’explotats i explotadors,
i forceu l’Església catalana a optar, com Jesús, per la convivència
i per l’acció a favor dels pobres de la Terra, que són els únics hereus del Cel. 

3 – Profetessa de l’Alliberament,
trobadora del Magnificat
a les muntanyes de la Judea i des de la testa cisellada de Catalunya:
manteniu-nos el cap ben arrelat en el seny de casa
i net de tota mentida forastera,
deslliureu el nostre esperit de tota mena d’esclavatge i de corrupció,
i confirmeu-nos com a militants indefectibles
de la Causa d’aquell Alliberament total
amb què el vostre Fill ens ha alliberat per sempre. 

4 – Santuari de la Nova Aliança, ventre matern de l’Eucaristia,
Sinaí nostre de Montserrat:
reconcilieu-nos amb el Pare, en l’Esperit del Germà Gran, Jesucrist,
salveu la unitat de Catalunya per damunt dels partidismes,
agermanant en una gran família els catalans de mena i als altres catalans,
i feu del nostre Poble, acostumat a la Mar oberta,
una comunitat de diàleg i de col·laboració,
Espanya endins, Europa enllà
i amb vista a totes les terres
fins els Pobles menyspreats del Tercer Món. 

5 – Filla d’un Poble sotmès a l’Imperi,
Mare d’un Fill perseguit i condemnat.
Cor de dona i de mare sotraguejat per les sofrences
i les expectatives de la vostra gent.
Cristiana fidelíssima en el seguiment de Jesús,
fins a la prova extrema de la Creu redemptora:
ensenyeu-nos la humil fidelitat de cada dia,
arran del poble i portant la Creu,
i feu que el treball i progrés de la feinera Catalunya
siguin sempre un servei desinteressat en la construcció del Regne. 

6 – Estrella de l’alba de la Pasqua florida,
primera testimoni de la Resurrecció,
estel de Montserrat que assolella les nostres nits:
enfortiu en nosaltres aquella Esperança
que, ni en les desventures de la Pàtria ni en les infidelitats de l’Església,
mai no es descoratja i mai no s’escandalitza;
que sap forjar la vinguda del Temps Nou ací a la Terra
i ultrapassa, amb els vostre Fill ressuscitat, les fosques de la Mort,
cap a la Vida plena. 

7 – Maria de Pentecosta,
penyal acaronat pel Vent de l’Esperit,
Cenacle de la pregària i de la cultura de Catalunya:
torneu-nos oberts tothora a l’Esperit;
gent de oració, de reflexió i d’estudi;
llevat i foc de l’Evangeli enmig del Món d’avui;
ecumènicament apassionats per l’Església una
que el Crist implorava en el seu testament,
i constructors, arreu i amb tothom, del Regne de Déu i dels Homes.

Preguem amb la litúrgia

Pregàries d’Advent

Antífones de la O

Oh Saviesa de l’Altíssim, que abasteu totes les coses i
les disposeu vigorosament i amb bondat, veniu a ensenyar-
nos el camí de la prudència.

Oh Senyor, cap de la casa d’Israel, que us apareguéreu a
Moisès en la bardissa flamejant i li donàreu la Llei al Sinaí,
veniu a redimir-nos amb el poder del vostre braç.

Oh rebrot de Jesè, que us alceu com a bandera dels
pobles, davant vostre els reis emmudiran i les nacions
pregaran; veniu a alliberar-nos, no trigueu més.

Oh clau de David i ceptre de la casa d’Israel: si obriu,
ningú no tancarà; si tanqueu, ningú no pot obrir; veniu,
traieu de la presó els encadenats que viuen a la
fosca i a les ombres de la mort.

Oh Orient, esplendor de la llum eterna i sol de justícia,
veniu, il·lumineu els qui viuen a la fosca, a les
ombres de la mort.

Oh Rei i Desitjat de les nacions, pedra angular que de
dos pobles n’heu fet un, veniu a salvar l’home que vàreu
formar del fang.

Oh Emmanuel, rei i legislador nostre, esperança i salvació
de les nacions, veniu a salvar-nos, Senyor, Déu nostre.

Corona de l’Advent

Després d’encendre la candela o les candeles corresponents,
es diuen aquestes pregàries:

Amb esperit de germans adrecem les nostres pregàries
al Pare del cel, que envia el seu Fill al món per
salvar-nos. Demanem-li:

Que la vostra llum ens il·lumini.

Vós que creàreu l’home en el paradís i, després del
pecat, li prometéreu el Redemptor,
feu que la vinguda de Crist ens renovi interiorment.

Que la vostra llum…

Vós que heu il·luminat el món amb el naixement
de Jesucrist,
feu que tots els homes, atrets per l’Evangeli, trobin
en vós la felicitat.

Que la vostra llum…

Vós que en Jesús, el Messies, ens heu enriquit amb
tota mena de gràcies,
feu que siguem generosos amb els qui passen necessitat.

Que la vostra llum…

Vós que alegreu la nostra família amb les festes del
naixement del Salvador,
feu que, reunits entorn de Crist, fruïm de la seva pau.

Que la vostra llum…

A continuació es resa el Parenostre
i s’acaba amb l’oració del diumenge corresponent.

Pregàries de Nadal

Benedicció del pessebre (del beat Pau VI)

Senyor, Déu, Pare Sant,
que heu estimat tant el món
que heu donat el vostre Fill únic
nascut de vós abans de tots els segles:
digneu-vos de beneir (✠) aquest pessebre,
que serà l’alegria d’aquesta família (comunitat) cristiana.

Que aquestes imatges del misteri de l’Encarnació
envigoreixin la fe dels adults,
facin més viva l’esperança dels infants,
augmentin en tots l’amor.

Us ho demanem per Jesús,
el vostre Fill estimat,
que ens ha salvat amb la seva mort i amb la seva resurrecció,
que contínuament intercedeix davant vós per nosaltres
i viu i regna amb vós en la unitat de l’Esperit Sant,
Déu pels segles dels segles.
Amén.

Davant el pessebre

Preguem. Déu i Senyor nostre, que volguéreu que
el vostre Fill nasqués en humilitat i pobresa, feu que,
cada cop que contemplem les figures d’aquest pessebre,
ens sentim cridats a ser fidels al camí de les benaurances
evangèliques. Per Crist Senyor nostre.
Amén.

Davant l’arbre

  1. Déu i Senyor nostre, que ens porteu a descobrir
    el vostre amor a través de totes les coses creades,
    feu que la bellesa i la verdor d’aquest arbre de Nadal
    ens dugui a estimar més la vida nova que ens heu donat
    pel naixement del vostre Fill.
    Ell, que viu i regna pels segles dels segles.
    Amén.
  2. «S’ha revelat l’amor de Déu,
    que vol salvar tots els homes, i ens ensenya
    que abandonem la impietat i els desigs mundans,
    per viure en aquest món una vida de sobrietat,
    de justícia i de pietat,
    mentre esperem que es compleixi feliçment
    la nostra esperança,
    que es manifesti la glòria de Jesucrist,
    Déu gran i salvador nostre.
    Ell s’entregà a si mateix per nosaltres,
    per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes,
    deixar-nos nets i fer de nosaltres
    un poble ben seu, apassionat per fer el bé» (Tt 2,11-14).

Pregàries de Quaresma

Via crucis…

Pregaries de Pasqua

Tridu pasqual

Jesucrist s’oferí a si mateix al Pare per nosaltres.
En el sofriment i en la mort,
assumits amb llibertat i per amor,
ell volgué salvar-nos a tots.
El seu repòs al sepulcre és el punt de trobada
entre la mort i la vida nova
que el Ressuscitat comunica als qui creuen en ell.

Dijous Sant

Vetlla vespertina davant el Santíssim Sagrament

Es poden alternar els cants amb la lectura dels capítols 13-17 de l’Evangeli segons sant Joan
o d’alguns fragments d’aquests capítols, com ara: 14,1-12; 15,9-17; 17,20-26,
i acabar amb la pregària dels fidels següent:

Adorem el nostre Salvador que, en el darrer sopar,
la mateixa nit que el traïen, va confiar a la seva Església
la celebració perenne del memorial de la seva mort
i resurrecció. Preguem dient: Santifiqueu, Senyor, el poble
que heu redimit amb la vostra sang.

Crist, Fill de Déu viu, que ens manàreu repetir la
cena de l’Eucaristia en memòria vostra: feu que la vostra
Església celebri fidelment els sants misteris.

Santifiqueu, Senyor…

Crist, sacerdot únic de l’Altíssim, que donàreu als
sacerdots els poders sacramentals: feu que la seva vida
concordi amb el que expressen aquests signes.

Santifiqueu, Senyor…

Crist, mannà celestial, que formeu un sol cos de tots
els qui participen d’un sol pa: manteniu la pau i la concòrdia

Santifiqueu, Senyor…

Crist, metge del cel, que amb el vostre pa oferiu el remei
per a la immortalitat i la penyora de la resurrecció:

retorneu la salut als malalts i l’esperança viva als pecadors.

Santifiqueu, Senyor…

Crist, que vindreu com a rei, vós que ens heu manat
que celebréssim l’eucaristia per anunciar la vostra
mort fins al vostre retorn: associeu a la vostra resurrecció
els qui han mort units a vós.

Santifiqueu, Senyor…

Units fraternalment, preguem el Pare de tots nosaltres
tal com el seu Fill i Redemptor nostre ens va ensenyar
de fer:

Pare nostre…

Oh Déu, vós que per la glòria i la salvació dels homes
heu constituït el vostre Fill gran sacerdot per sempre;
feu que el poble que us heu adquirit amb la seva
sang obtingui en la participació del memorial del mateix
Crist la força que ve de la seva creu i resurrecció.

Per Crist Senyor nostre. Amén.

Divendres Sant

Salm 21, Senyor, no us allunyeu

Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?
No us arriba el meu crit d’auxili,
la pregària que us adreça el meu clam.

Crido de dia, i vós no em responeu,
crido de nit, i no me’n feu cas.

I això que vós teniu el tron al santuari,
esperança d’Israel.

En vós confiaven els nostres pares,
hi confiaven, i els vau alliberar;
clamaven a vós, i eren deslliurats,
confiaven en vós, i no els vau defraudar.

Però jo sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent i menyspreat del poble;
tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:

«S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi, doncs;
que el salvi, si tant se l’estima.”

Però sou vós qui em traguéreu del si de la mare,
sou vós qui em confiàreu als seus pits;
acabat de néixer, em van dur a la vostra falda,
sou el meu Déu des d’aleshores.

No us allunyeu, que el perill és a prop,
i no tinc qui m’ajudi.

M’envolta un ramat de braus,
m’acorralen uns vedells de Basan;
com lleons que rugeixen i destrossen,
baden la boca contra mi.

Tot jo m’escolo com aigua,
tinc desarticulats els meus ossos,
el cor, com si fos cera,
se’m fon dins les meves entranyes;
tinc eixut com terrissa el paladar,
la llengua se m’hi encasta,
i m’ajaieu a la pols de la mort.

M’envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m’han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.

Em miren, em contemplen satisfets,
es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.

Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;
força meva, cuiteu a defensar-me.

Allibereu la meva vida de l’espasa,
que no mori entre les grapes del gos,
salveu-me de la gola del lleó,
guardeu de les banyes del brau
la meva pobra vida.

Anunciaré als meus germans el vostre nom,
us lloaré enmig del poble reunit.

Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel.

No ha mirat amb repugnància ni amb menyspreu
el poble desvalgut;
no l’ha privat de la seva mirada,
i, quan cridava auxili, l’ha escoltat.

En ell s’inspirarà el meu himne
el dia del gran aplec,
davant dels seus fidels
oferiré els sacrificis promesos.

En menjaran els humils fins a saciar-se,
lloaran el Senyor
els qui sincerament el busquen,
i diran: «Viviu per molts anys.”

Ho tindran present i es convertiran al Senyor
tots els països de la terra;
es prosternaran davant seu
gent de totes les nacions.

Perquè la reialesa és del Senyor,
ell té la sobirania sobre els pobles.

Fins les cendres de les tombes l’adoraran,
s’agenollaran davant seu els qui dormen a la pols.

Serà per a ell la vida que em dóna,
els meus descendents li seran fidels.

Parlaran del Senyor
a les generacions que vindran,
i anunciaran els seus favors
als qui naixeran després,
i els diran: «El Senyor ha fet tot això.”

Les set paraules de Jesús a la Creu

«Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan” (Lc 23,34).

«Dona, aquí teniu el vostre fill… aquí tens la teva mare» (Jn 19,26-27).

«Avui seràs amb mi al paradís» (Lc 23,43).

«Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat” (Mt 27,46).

«Tinc set» (Jn 19,28).

«Tot s’ha acomplert» (Jn 19,30).

«Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit» (Lc 23,46).

«Adorem, Senyor, la vostra Creu,
lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció;
per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món” (De la celebració de la Passió)

Salm 117: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d’Aharon:
Perdura eternament el seu amor.

Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar, i me’n va treure.

Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?
Tinc el Senyor a favor, ell em defensa,
veuré caure els enemics.

Més val emparar-se en el Senyor,
que posar confiança en els homes.

Més val emparar-se en el Senyor,
que fiar-se dels poderosos.

Quan totes les nacions m’envoltaven,
invocant el Senyor les he vençudes.

Quan m’envoltaven i estrenyien el setge,
invocant el Senyor les he vençudes.

Quan m’envoltaven com un eixam,
i s’arboraven com foc d’argelagues,
invocant el Senyor les he vençudes.

M’estrenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.

Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos:

«La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica,
la dreta del Senyor fa proeses.”

No moriré, viuré encara
per contar les proeses del Senyor.

Els càstigs del Senyor han estat severs,
però no m’ha abandonat a la mort.

Obriu-me les portes dels justos;
entraré a donar gràcies al Senyor.

Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.

Gràcies, perquè vós m’heu escoltat
i heu vingut a salvar-me.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.

És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.

Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!
Ah, Senyor, feu que prosperem!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu: Que ell ens il·lumini.

Porteu els rams, ordeneu la processó,
fins a les vores de l’altar.

Vós sou el meu Déu, us dono gràcies,
us exalço, Déu meu!
Enaltiu el Senyor: que n’és de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Pregàries de Pentecosta

Oració a l’Esperit Sant

Oh Esperit Sant,
Amor del Pare i del fill,
inspireu-me sempre
el que he de pensar,
el què he de dir,
com ho he de dir,
el que he de callar,
el que he d’escriure,
com he d’obrar,
i què he de fer
per a procurar la vostra glòria,
el bé de les ànimes
i la meva pròpia santificació.

Oh Jesús,
en Vós tinc tota la confiança.

Joan Verdier. Cardenal,
arquebisbe de Paris

Invocació a l’Esperit Sant (1)

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.

– Quan envieu el vostre alè, Senyor.
– Renoveu la vida sobre la terra.

Preguem. Oh Déu, vós heu instruït els cors dels fidels
amb la llum de l’Esperit Sant. Concediu-nos de
comprendre la saviesa segons el mateix Esperit i de
fruir sempre del seu consol. Per Crist Senyor nostre.
Amén.

Invocació a l’Esperit Sant (2)

Veniu, Esperit creador,
i visiteu els nostres cors,
ompliu de gràcia del cel
els éssers que vós heu creat.

Vós, que us dieu Consolador
i sou el do del Déu excels,
font viva, foc i caritat,
vós, unció espiritual.

Il·lumineu-nos els sentits,
ompliu d’amor els nostres cors,
doneu fermesa al feble cos,
amb vostra força divinal.

Llanceu ben lluny nostre enemic,
doneu-nos promptament la pau;
si vós guieu nostres camins,
tots els perills evitarem.

Feu-nos conèixer el Pare sant
i contemplar el seu únic Fill
i creure en vós, Sant Esperit,
Amor del Pare i del seu Verb. Amén.

Pregaries diverses durant l’any

Preguem la Litúrgia de les Hores

Hi ha diverses maneres de resar la LITÚRGIA DE LES HORES

  1. Et pots unir telemàticament a una comunitat que prega
  2. Et pots descarregar l’app del CPL: La litúrgia de les Hores,
    i instal·lar-la al mòbil o a la tauleta (Android)
  3. Pots utilitzar aquest enllaç (web): https://www.liturgiadeleshores.cat/menu.php

Preguem amb la Bíblia

Abans de la lectura personal de la bíblia

Oh Déu, vós, amb les escriptures de l’Antic i del Nou Testament, ens instruïu; feu-nos comprendre el vostre amor, perquè, amb la recepció dels dons presents, se’ns afermi l’esperança dels béns futurs. Per Crist Senyor nostre. Amén.

Càntic de Daniel (Dn 3,57-88.56)

Beneïu el Senyor totes les criatures,
canteu-li lloances per sempre.

Beneïu-lo, àngels del Senyor,
beneïu, cels, el Senyor.

Beneïu el Senyor, aigües de l’espai,
beneïu-lo estols del Senyor.

Beneïu el Senyor, sol i lluna,
beneïu-lo estrelles del cel.

Beneïu el Senyor pluges i rosades,
beneïu-lo tots els vents.

Beneïu el Senyor foc i calor,
beneïu-lo, freds i gelades.

Beneïu el Senyor, rosades i gebre,
beneïu-lo, glaç i freds.

Beneïu el Senyor, neus i geleres,
beneïu-lo, dies i nits.

Beneïu el Senyor, llum i tenebres,
beneïu-lo, núvols i llamps.

Que la terra beneeixi el Senyor,
que li canti lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, muntanyes i turons,
vegetació de la terra beneeix-lo.

Beneïu, fonts, el Senyor,
beneïu-lo, rius i mars.

Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins,
beneïu-lo, tots els ocells.

Beneïu el Senyor, feres i ramats,
canteu-li lloances per sempre.

Beneïu el Senyor, tots els homes,
beneeix-lo, poble d’Israel.

Beneïu-lo, sacerdots del Senyor,
beneïu-lo, servents del Senyor.

Beneïu el Senyor, sants i humils de cor,
ànimes i esperits dels justos, beneïu-lo.

Beneïu el Senyor, Ananies, Azaries i Misael,
canteu-li lloances per sempre.

Beneïm el Pare i el Fill amb l’Esperit Sant,
canteu-li lloances per sempre.

Sou beneït, Senyor, al firmament del cel.
Glòria i lloança per sempre.

Càntic de Maria (Lluc, 1, 46-56)

La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles:
el seu nom és sant, i l’amor que té
als qui creuen en ell s’estén de generació en generació.

»Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.

»Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.»

Càntic de Zacaries (Lluc, 1, 67-79)

Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel:
ha visitat el seu poble i l’ha redimit;
fa que s’aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes.

Així ens salva,
alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
mogut pel seu amor als nostres pares
i pel record de l’aliança santa
que jurà al nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos
que, sense por, lliures dels enemics,
li donem culte,
amb santedat i justícia, tota la vida.

»I a tu, infant, et diran
profeta de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins;
faràs saber al poble
que li ve la salvació,
el perdó dels seus pecats.

Per l’amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà un sol que ve del cel,
per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos
per camins de pau.

Parenostre

Pare nostre, que esteu en el cel.
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
Faci’s la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors
i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.

El Càntic de Simeó

Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi
en pau, com li havíeu promès.

Els meus ulls han vist el Salvador
que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles:

Llum que es reveli a les nacions,
glòria d’Israel, el vostre poble. (Lc 2,29-32)

Preguem amb els Salms

Podeu accedit al llibre íntegre dels Salms, clicant sobre aquest enllaç

Salm 8: Senyor, sobirà nostre

Salm 25: A tu, Senyor, elevo la meva ànima

Salm 42: Com la cérvola es deleix per l’aigua viva

Salm 62: Déu meu, de bon matí jo us cerco

Salm 103: Beneeix el Senyor, ànima meva

Salm 130: Des de l’abisme et crido, Senyor

Salm 131: Senyor, el meu cor no és ambiciós 

Salm 139: Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes

Salm 149: El Senyor estima el seu poble

Senyor, sobirà nostre (Salm 8)

Senyor, sobirà nostre,
que n’és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!
En el cel tens posada la teva majestat.

Amb la paraula dels infants i dels nadons
has assentat els fonaments d’un baluard
contra els teus adversaris,
per fer callar el rebel i l’enemic.

Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,

jo dic: «Què és l’home, perquè te’n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»

Gairebé n’has fet un déu,
l’has coronat de glòria i dignitat,

l’has fet rei de les coses creades,
tot ho has posat sota els seus peus:

ramades de vedells i d’ovelles,
fins i tot els animals feréstecs,

l’ocell que va pel cel i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans.
Senyor, sobirà nostre,
que n’és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!

A tu, Senyor, elevo la meva ànima 25 (24)

A tu, Senyor, elevo la meva ànima.

En tu confio, Déu meu: que no en tingui un desengany,
que no se n’alegrin els meus enemics.

No s’enduran un desengany els qui esperen en tu,
sinó els qui t’abandonen per no res.

Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.

Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves.
A cada moment espero en tu.

Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa
i de l’amor que has guardat des de sempre.

No et recordis dels pecats i de les faltes
que he comès de jove;
recorda’t de mi, tu que estimes tant,
tu que ets bo, Senyor.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.

Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.

L’obrar del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.

Senyor, per amor del teu nom,
perdona la meva culpa, que és molt gran.

Qui és l’home que venera el Senyor?
Ell li ensenyarà el camí que ha de seguir.

Cada nit reposarà feliç,
els seus fills posseiran la terra.

El Senyor es revela als seus fidels,
els fa conèixer la seva aliança.

Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.

Gira’t i compadeix-te de mi,
que em trobo sol i desvalgut.

L’opressió del meu cor és gran:
treu-me de la meva aflicció!
Mira que en sóc, d’infeliç i dissortat;
lleva’m tots els meus pecats.

Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis!

Guarda la meva vida i allibera’m;
en tu m’emparo, que no en tingui un desengany!

La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l’esperança.
Déu meu, redimeix Israel
de tots els mals que l’afligeixen!

Com la cérvola es deleix per l’aigua viva (42)

Com la cérvola es deleix
per les fonts d’aigua,
també em deleixo
jo per tu, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m’és vida;
quan podré anar a veure Déu
cara a cara?

Les llàgrimes són el meu pa
de nit i de dia,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»

Jo esplaio el meu cor apenat
recordant quan anava en processó
cap a la casa de Déu,
enmig d’un aplec festiu,
amb crits d’alegria i de lloança.

Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.

Tot jo em sento aclaparat,
quan em recordo de tu
des del país del Jordà, des de l’Hermon,
des de la muntanya de Missar.

Cada aiguat en crida un altre,
quan les fonts del cel ragen i bramulen:
tots els rompents de les onades
han passat per sobre meu.

Que el Senyor confirmi cada dia
l’amor que em té.
I cada nit li adreçaré el meu cant,
faré una pregària al Déu que m’és vida.
I diré a Déu, la meva roca:
«Per què t’oblides de mi?
Per què he d’anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l’enemic?»

Veient ferit el meu cos,
els adversaris m’escarneixen,
i a tota hora em diuen:
«On és el teu Déu?»

Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.

Déu meu, de bon matí jo us cerco (62)

Vós, Senyor, sou el meu Déu, jo us cerco.

Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua.

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.

L’amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.

Saciat del bo i millor
us lloaré amb el goig als llavis.

Quan des del llit us recordo,
passo les nits pensant en vós,
perquè vós m’heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.

La meva ànima s’ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà.

Beneeix el Senyor, ànima meva 103 (102)

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis mai dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;

rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable;

et sacia dels béns que desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.

Ha revelat a Moisès els seus camins,
els seus propòsits, als fills d’Israel.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»

No sempre acusa
ni guarda rancúnia sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’orient és lluny de l’occident.

Com un pare s’apiada dels seus fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,

perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols.

La vida de l’home dura com l’herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.

Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s’estén als fills dels fills
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen.

El Senyor manté ferm el seu tron en el cel,
el seu regnat s’estén per tot el món.

Beneïu-lo, àngels del Senyor,
herois poderosos que compliu les seves ordres,
sempre a punt d’obeir els seus manaments.

Beneïu-lo, estols del Senyor,
servidors que executeu els seus designis.

Beneïu-lo, criatures del Senyor,
a tot arreu on ell és sobirà.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Des de l’abisme et crido, Senyor (Salm 130 /129).

Des de l’abisme et crido, Senyor;
Senyor, escolta el meu clam;
escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.

Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?

Però ets tu qui dónes el perdó;
per això mereixes que et venerin.

Espero amb tota l’ànima, Senyor,
confio en la teva paraula.

La meva ànima desitja el Senyor,
més que els sentinelles el matí.

Que els sentinelles esperin el matí;
Israel, confia en el Senyor,

perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.

És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.

Senyor, el meu cor no és ambiciós (Salm 131 /130)

Senyor, el meu cor no és ambiciós
ni són altius els meus ulls;

visc sense pretensions de grandeses
o de coses massa altes per a mi.

Jo em mantinc en pau,
tinc l’ànima serena.

Com un nen a la falda de la mare,
així se sent la meva ànima.

Israel, confia en el Senyor
ara i per tots els segles.

Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes (Salm 139 / 138)

Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
tu saps quan m’assec i quan m’aixeco;

descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.

Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.

M’estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.

No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.

On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva presència?
Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo.

¿Provaré de prendre les ales de l’aurora?
¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar?
També allà les teves mans m’hi portarien,
també allà m’hi vindrien a buscar.

¿Diré, doncs, que m’amaguin les tenebres
i tingui per llum la negra nit?

Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia:
llum o fosca et són igual.

Tu has creat el meu interior,
m’has teixit en les entranyes de la mare.

Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l’ànima.

Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m’anava fent secretament,
com un brodat en el fons de la terra.

Els teus ulls em veien abans d’estar format,
i els anys que em destinaves
eren tots escrits en el teu llibre,
abans que n’existís un de sol.

Déu meu, com podria ponderar els teus designis?
Com podria comptar-los d’un a un?

Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra!
Em desvetllo i encara estic amb tu.

Déu meu, si et dignessis fer morir l’injust!
I vosaltres, sanguinaris, allunyeu-vos de mi!

Ells pronuncien el teu nom amb traïdoria,
són enemics teus: juren en va pel teu nom.

Senyor, ¿no he d’avorrir els qui t’avorreixen
i detestar els qui es rebel·len contra tu?
Els avorreixo amb tota l’ànima,
els considero enemics meus.

Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina’m per conèixer què desitjo.

Mira si vaig per camins d’idolatria
i guia’m per camins eterns.

El Senyor estima el seu poble (149)

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances davant dels qui l’estimen.

Se sent feliç Israel del qui l’ha creat,
s’alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares.

Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig;
mentre els seus llavis glorifiquen Déu,
tenen a les mans espases de dos talls,
per fer justícia entre els pobles,
per reprendre i castigar les nacions,
encadenant els seus reis,
emmanillant els poderosos.

Executar la sentència que està escrita
és la glòria reservada als qui l’estimen.

Preguem pels malalts

A Maria, pregària pels malalts 

Sigues al capçal de tots els malalts del món:

  • dels qui en aquesta hora han perdut el coneixement
    i estan a punt de morir;
  • dels qui han començat l’agonia;
  • dels qui han perdut tota esperança de guarir-se; 
  • dels qui criden i ploren de dolor;
  • dels qui no tenen assistència per manca de diners; 
  • dels qui voldrien caminar i han de restar immòbils;
  • dels qui haurien d’allitar-se
    i la misèria els obliga a treballar;
  • dels qui al llit cerquen en va
    una postura menys dolorosa;
  • dels qui passen llargues nits
    sense poder dormir;
  • dels qui es troben torturats
    per les preocupacions d’una família necessitada;
  • dels qui han de renunciar
    als més estimats projectes del futur;
  • d’aquells, sobretot, que no creuen en una vida millor; 
  • dels qui es revolten
    i maleeixen Déu;
  • dels qui no saben que el Crist ha sofert
    com ells i per ells.

Pregària del malalt davant el Senyor

Oh Déu de la meva debilitat
i de la meva fortalesa,
de la meva tristesa i alegria,
de la meva soledat i companyia,
de la meva incertesa i esperança.

En la nit de la meva malaltia,
em poso a les vostres mans de Pare:
il·lumineu aquesta foscor
amb un raig de llum,
obriu una escletxa a la meva esperança,
ompliu amb la vostra presència
la meva soledat.

Senyor,
que el sofriment no m’esclafi,
perquè també ara
senti el confort del vostre amor
i sigui agraït a la generositat
dels qui sofreixen amb mi.
Amén.

Pregària de la família pel malalt

Senyor, el sofriment
ha visitat aquesta casa
i ha entristit el nostre cor.
El qui estimem està malalt:
el seu sofriment també és el nostre,
és nostra la seva impotència
i la seva feblesa.

Feu, Senyor,
que el nostre amor
sigui més fort que el dolor;
que la unió li refermi l’esperança,
que la proximitat alleugi la seva soledat.

Ajudeu-nos a creure i a créixer junts,
perquè, madurats per aquesta experiència,
siguem sempre una família
que agraeix els teus dons
i s’enforteix compartint.
Amén.

Pregària del qui cuida el malalt

Senyor Jesús, bon samarità,
sortit de les entranyes del Pare
a recórrer els camins del sofriment humà.
Amic proper, que estimàreu sense límits
i amb el vostre amor irradiàreu
vida i esperança arreu.

Infoneu en nosaltres
els vostres sentiments i actituds,
perquè sortim cada dia
a l’encontre del qui sofreix,
sense passar de llarg.

Eduqueu els nostres ulls,
la nostra ment i el nostre cor,
afineu la nostra sensibilitat,
feu atenta la nostra oïda
perquè contagiem
alè en la tristesa,
confort en el sofriment
vida en la mort.
Amén.

Preguem pels moribunds i els difunts

Pregària per un germà moribund

T’encomanem a Déu tot bondat,
germà estimat (germana estimada),
i et confiem a aquell que et va crear,
perquè tornis al teu creador
que et va formar de la pols de la terra.

Que, quan surtis d’aquest món,
et vinguin a rebre la Verge Maria,
els àngels i tots els sants.

Que t’alliberi Crist,
que per tu va ser crucificat,
i per tu es va dignar a sofrir la mort.

Que Crist, Fill de Déu viu, t’aculli al paradís
i, com a Bon Pastor,
et reconegui entre les seves ovelles,
que t’absolgui de tots els teus pecats
i et compti entre els seus escollits.

Que puguis veure cara a cara el teu Redemptor
i frueixis de la contemplació de Déu
per tots els segles dels segles.

La mort, un horitzó

Ens imaginem que us els tornem a Vós,
oh Déu, que ens els vau donar.

Però així com Vós
no els perdíeu quan ens els donàveu,
tampoc nosaltres no els perdem
quan se’ns en van.

Vós no doneu a l’estil del món,
oh Amant de les ànimes!

Vós doneu sense ganes de treure’n profit
ja que tot el que és vostre
és també nostre si nosaltres som vostres.

La vida és eterna,
l’amor és immortal,
la mort és sols un horitzó,
i l’horitzó és només el límit del nostre esguard.

Aixequeu-nos, Fill de Déu, tan enlaire,
que aconseguim de mirar més lluny!

Renteu els nostres ulls
a fi que hi vegem més clarament!

Acosteu-nos més a Vós,
per tal que ens sentim més a prop
dels qui nosaltres estimem i que es troben amb Vós!

I ja que ens teniu preparat un lloc,
prepareu-nos també per a aquest lloc feliç:
que allò on sou Vós,
hi siguem també nosaltres per sempre.

P. Bede Jarrett, op.

Mheu cridat i he vingut cap a vós

M’heu cridat, Senyor,
i he vingut cap a Vós
amb els meus passos vacil·lants,
amb totes les meves llàgrimes a les mans,
i amb aquest cor meravellós que ens heu donat,
aquest cor massa gran per a nosaltres,
ja que ha estat fet per a Vós…

He vingut,
i Vós llegiu en el meu rostre
tota la misèria, tots els combats,
tots els fracassos dels camins de la llibertat,
i heu vist el meu pecat.

Però jo sé, oh Déu meu,
que el pecat no és greu
quan hom està davant vostre.

Car és davant dels homes
que hom se sent humiliat.
Davant vostre és meravellós de trobar-se tan pobre,
per sentir-se tan estimat.

He vingut cap a Vós.
I en la formidable explosió de la meva resurrecció,
jo, finalment, he après que la tendresa sou Vós:
que la meva llibertat, sou també Vós.

Ara, Senyor, estic per tota l’eternitat davant vostre
i gaudiré, per sempre,
de la joia de la vostra presència.

Només us prego, Senyor,
que allibereu del dolor
els qui he deixat plorant.

Deixeu-los participar,
ni que sigui minsament,
de la meva alegria.

Cant espiritual (final)

(…)

Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi…
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

Joan Maragall

Per sempre més et portem al cor…

Diuen que has mort,
però tu continues vivint…

Ara vius perquè has estimat:
i ningú que estima no pot morir.

Ara vius perquè creies en la Vida,
per això més enllà de la mort, viuràs!

Feliç tu que, has cregut!:
la Paraula del Senyor, que era promesa,
ha esdevingut ja vida plena per a tu.

Vius en tots els qui t’hem estimat…
Però ara hi vius molt més
del que mai no hauries pensat!

Ara vius sobretot acaronat
per les mans d’aquest Déu i Pare
que és Amor i que tant t’estima.

Diuen que te n’has anat!
però nosaltres sabem
que continues enmig nostre,
més a prop que mai.

«El cel és el cor dels qui estimen Déu»,
ens ha fet veure sant Agustí.
Per això et sentim en el nostre cor:
i en endavant allí on trobem Déu,
et trobem també a tu!

Ets enmig nostre, et portem al cor,
esdevingut tendresa tot tu,
i comprensió
i intel·ligència,
i amor,
però engrandit,
servicial, disponible, tal com eres.

Ara ja sentim la teva presència,
talment una remor de pau i d’optimisme.

Ara ets aquí, més i més proper.
Gràcies, germà,
per ahir, per avui i per sempre…

Anònim

El deixem en bones mans…

Senyor, Déu nostre,
que mai no deixeu d’estimar-nos davant la mort.

Amb un cor adolorit
però alhora ple de joia i esperança,
confiem als vostres braços
el nostre germà
que ens ha deixat.

Rebeu-lo amb tot l’amor de Pare,
perquè es el vostre fill
i feu que visqui plenament
en la plenitud del vostre Regne de Llum i de Pau,
en el vostre món on tothom és estimat.

Esguardeu també amb bondat
tots aquells que l’hem envoltat d’afecte i d’amor
i concediu-nos que un dia
puguem estar amb ell per sempre més.

Ens tornarem a trobar

Senyor,
dintre de poc tornarem a la terra
les despulles del nostre germà. 

Nosaltres retornarem a la lluita de cada dia.
I el temps intentarà esborrar
la impressió d’aquest moment.

El nostre germà ha treballat, ha sofert, Ç
ha estimat, ha lluitat,
De què li ha servit?, algú es pot preguntar…

Però nosaltres hem vingut
amb el cor ple l’esperança:
som aquí perquè creiem que Crist,
avui vivent,
ha passat per les mateixes proves
i que el seu amor ha estat més fort que la mort.

Avui, diem l’adéu darrer al nostre germà;
amb l’esperança i la confiança
que un dia, amb més sol,
tornarem a trobar-nos,
quan la mort de tots haurà estat vençuda
i Déu ho sigui tot en tots,
gràcies a Jesucrist,
Senyor nostre.

Quan «per la vida es perd la vida»

Senyor, ens heu visitat tan de sobte
que no hem tingut temps ni de reaccionar:
no veiem res clar
i estem temptats de revoltar-nos.

Ens heu fet per viure,
i volem viure!

No volem ser en vida uns condemnats a mort.
Només la mort acceptada del vostre Fill
ens pot ser llum en aquest moment.

Feu que, contemplant la creu del vostre Fill,
descobrim la profunditat d’amor que cal
per donar així la vida.

Feu que creguem
que guardant la vida, la perdrem,
i que només donant-la, la tindrem
pels segles dels segles.

La Paraula que dona la Vida…

Déu vivent, sou vós qui dieu
la primera i l’última paraula
sobre la vida de tots i cadascun de nosaltres.

La mort del nostre germà,
ens ha glaçat els mots;
no sabem què dir,
ni què fer,
ni a qui més acudir.

No volem corones de flors
ni paraules mentideres de consol.
Tampoc no ens fem il·lusions…
que tard o aviat no serviran de res.

Sabem, però, que la veritat ens farà lliures,
i que la vostra Paraula és la veritat.

No sou Vós que en la mort del vostre fill estimat
heu vençut definitivament sobre tota mort?

Que el vostre Esperit ens faci sentir
la vostra Paraula que dóna vida,
perquè no defallim en l’esperança del seu retorn gloriós
i de la victòria nostra sobre la mort,
pels segles dels segles.

El que hem viscut no és endebades

S’acaba aquí el caminar del nostre germà. 

Tot el que ell va començar,
el que va treballar i lluitar,
s’ha acabat amb la mort?

Senyor, el que hem viscut no és endebades.
El que en nosaltres heu començat, ha de seguir.

Ens adrecem a Vós, Jesucrist,
guanyador sobre la mort,
a Vós, un d’entre nosaltres
i més gran que tots nosaltres.

El que Vós heu viscut
continua essent vida en nosaltres;
l’Esperit que us ha animat
continua animant els qui creuen en Vós.

Vós, que ens desvetlleu cada matí
i ens animeu a caminar,
Vós, que us feu present
en tot amor i en tota amistat,
Vós, Jesús, enviat, Fill estimat,
Déu amb nosaltres,
feu-nos veure que l’Amor és més fort que la mort,
pels segles dels segles.

Pregària (a casa) per un difunt 

Respons des de la intimitat de cada casa

En aquests moments que no ens podem acompanyar junts a l’església o a la capella del tanatori, volem seguir acompanyant amb la pregària els nostres germans i germanes difunts en el camí a la casa del Pare del cel, i oferir el respons des de la intimitat de cada casa… la pregària d’uns germans que ofereixen i encomanen a la bondat de Déu aquells qui estimen.

Salm 23

El Senyor és el meu pastor,
no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna;
em guia per camins segurs,
per l’amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Es diu la pregària del Parenostre

Pregària:
Pare ple de bondat,
us encomanem el nostre germà (germana).
amb l’esperança certa
que l’acollireu amb Vós per sempre.

Us donem gràcies
per tots els beneficis que li heu fet en aquest món:
per la vida,
pel baptisme
i per la fe que ha viscut,
per totes les coses bones que ha pogut fruir,
pel bé que ha mirat de fer,
i també per tot allò que li ha estat difícil
i l’ha obligat a lluitar.

En la seva vida en aquest món, Pare,
malgrat el dol d’aquests moments,
hi veiem reflectida la vostra bondat.

I ara escolteu-nos, Pare:
Que les nostres pregàries us arribin al cor.
Obriu a aquest fill (filla) vostre les portes del Regne,
i feu que nosaltres, que restem aquí,
sapiguem acompanyar-nos
amb paraules d’esperança i de fe.

Per Crist Senyor nostre. Amén.

Respons:

Ajudeu-lo, sants de Déu,
sortiu a rebre’l, àngels del Senyor.

Acolliu la seva ànima,
i presenteu-la a l’Altíssim.

Que et rebi Crist, que t’ha cridat
i que els àngels et portin al si d’Abraham.

Acolliu la seva ànima,
i presenteu-la a l’Altíssim.

Doneu-li, Senyor, el repòs etern,
i que la llum perpètua l’il·lumini.

Acolliu la seva ànima,
i presenteu-la a l’Altíssim.

«Qui prega cantant, prega dues vegades» (Sant Agustí)

Escoltar l’evangeli

Pregàries de tradicions no cristianes

BUDISME

Per reverenciar el Buda…

Per reverenciar el Buda, oferim flors:
flors avui ufanes i fragants
que demà es marceixen i moren.
També els nostres cossos, com les flors moriran.

Per reverenciar el Buda, oferim espelmes.
A Ell, que és Llum, li oferim llum.
Amb la seva gran llum encenem en nosaltres una de més petita:
la llum de la saviesa que brilla en el nostre cor.

Per reverenciar el Buda, oferim encens,
encens que impregna l’aire amb la seva fragància,
la fragància de la vida perfecta, més dolça que l’encens,
s’estén en totes direccions per l’ample món.

Budisme

Medecina en la malaltia

Que pugui ser medecina i metge per al malalt,
suport per a ell fins que la malaltia desaparegui.

Que sigui reserva inesgotable per al desgraciat,
el primer en socorre’l en les seves necessitats.

Que sacrifiqui sense dubtar la meva pròpia persona i els meus plaers,
la meva rectitud passada, present i futura,
per aconseguir el benestar dels altres.

Budisme

Només la rectitud pot salvar-me

La mort no té en compte
que estiguin o no estiguin fetes les tasques,
i ens copeja al mig de la tranquil·litat;
un llamp sobtat,
tan incert per al sa
com per al malalt.

He pecat moltes vegades
pels coses estimades i no estimades,
i mai no he pensat
que havia de renunciar a tot i partir.

On trobaré un parent o un amic
que em protegeixin
quan el missatger del déu de la mort m’agafi?

Només la rectitud pot salvar-me aleshores,
i jo no l’he buscada.

Vinc a refugiar-me en els poderosos senyors del món
(els Tathagatas), els conquistadors,
desitjosos de protegir el món,
que dissipen tot temor.

A la Llei (Dharma) per ells ensenyada
i a la congregació dels fills de la il·luminació
(els Bodhisattvas) acudeixo de cor
a la recerca de refugi.

Que els meus senyors prenguin la meva transgressió com és:
mai més faré aquesta obra impia.

Budisme

FE BAHÂ’I

Enforteix els nostres cors

Oh Senyor, fes ferms els nostres passos en el teu camí
i enforteix els nostres cors en la teva obediència.

Gira la nostra cara cap a la bellesa de la teva unicitat,
i alegra el nostre pit amb els signes de la teva unitat divina.

Adorna els nostres cossos amb la túnica de la teva generositat,
i aparta dels nostres ulls el vel del pecat,
donant-nos el calze de la teva gràcia;
que l’essència dels éssers pugui cantar la teva alabança
davant la visió de la teva grandesa.

Revela’t, doncs, Senyor, per les teves paraules misericordioses
i el misteri del teu ésser diví,
perquè l’èxtasi oració ompli les nostres ànimes
—una oració que s’eleva sobre lletres i paraules
i ultrapassa el murmuri de síl·labes i veus—
perquè totes les coses es fonamenten en el no-res
davant la revelació de la teva esplendor.

Senyor! Aquests són els teus servidors,
que s’han mantingut segurs i ferms
en la teva Aliança i Testament,
amb fidelitat i constància en la teva causa
i agafats amb força a la túnica de la teva grandesa.

Ajuda’ls, oh Senyor, amb la teva gràcia,
confirma’ls amb el teu poder i transmet la força
per perseverar en la teva obediència.
Tu ets l’Indulgent, el Misericordiós.

Fe Bahâ’i, Abdu’l-Bahâ

Lloat siguis Déu meu

Alabat siguis, Déu meu,
Tu que ets font de tota glòria i majestat,
de grandesa i honor, de sobirania i domini,
de noblesa i gràcia, de respecte i poder.

Atrau a qui vols cap a l’Oceà Suprem,
i a qui vols confereixes l’honor
de reconèixer el teu Més Antic Nom.

Ningú al cel o en la terra pot resistir-se
a l’acció de la teva Voluntat sobirana.

Des de tota l’eternitat,
has governat la creació sencera
i continuaràs exercint per sempre
el teu domini sobre totes les coses creades.

No hi ha més Déu que Tu, Omnipotent,
Altíssim, Totpoderós, Omniscient.

Il·lumina, Senyor, les cares dels teus servidors,
perquè puguin contemplar-te
i purifica els seus cors,
perquè tornin cap a la cort
de les teves gràcies celestials
i reconeguin a Aquell que és la teva manifestació
i l’aurora de la seva essència.

Tu ets, en veritat,
el Senyor de tots els mons.

No hi ha més Déu que Tu,
lliure, per damunt de totes les coses.

Fe Bahâ’i, Bahâ’u’llâh

Crea en mi un cor pur

Oh Déu meu, crea en mi un cor pur
i renova una consciència tranquil·la en el meu interior,
oh la meva esperança!

Mitjançant l’esperit de poder confirma’m en la teva causa,
oh estimat!
I per la llum de la teva glòria revela’m el teu camí,
oh Tu, meta del meu desig!

Per la força del teu poder transcendeix
eleva’m fins el cel de la teva santedat,
oh font del meu ser,
I per les brises de la teva eternitat alegra’m,
oh Tu, que ets el meu Déu!

Que les teves melodies eternes
exhalin tranquil·litat sobre mi,
oh el meu company,
que les riqueses del teu aspecte antic
m’alliberin de tot, excepte de Tu,
oh el meu Senyor,
i que les notícies de la revelació
de la teva Essència incorruptible em portin alegria,
oh Tu que ets la cosa més manifesta del manifest
i la cosa més oculta de l’ocult!

Fe Bahâ’i, Bahâù’llâh

El teu Nom és la meva curació

El teu nom és la meva curació, oh Déu meu,
i el Teu record, el meu remei.

La proximitat a Tu és la meva esperança,
i l’amor per Tu, el meu company.

La teva misericòrdia per a amb mi
és la meva curació i el meu auxili
en aquest món i en l’altre.

Tu, en veritat,
ets supremament generós,
omniscient, omniscient.

Fe Bahâ’i, Bahâù’llâh

Poso la meva confiança en Tu

Oh Senyor! A Tu acudeixo buscant refugi,
i cap als teus signes torno el meu cor.

Oh Senyor! De viatge o a casa,
en la meva ocupació o en el meu treball,
poso la meva confiança en Tu.

Concedeix-me doncs ajuda suficient
per fer-me independent de totes les coses,
oh Tu que ets la suprema misericòrdia!

Dóna’m la meva part, oh Senyor, com et plagui,
i fes que em senti satisfet
amb el que Tu hagis disposat per a mi.

Teva és l’absoluta autoritat per ordenar.

Fe Hahâ’i, El Bâb

Dóna’m força, Senyor!

Aquesta és l’oració que et dirigeixo, Senyor meu:
colpeja, colpeja l’arrel de la penúria en el meu cor.

Dóna’m força per portar amb lleugeresa alegries i penes.
Dóna’m força per fer que el meu amor fructifiqui en servei.

Dóna’m força perquè mai renegui del pobre
ni doblegui el meu genoll davant el poder insolent.

Dóna’m força per elevar la meva ment
per damunt de les banalitats quotidianes.
I dóna’m força per rendir la meva força a la teva voluntat amb amor.

Hinduisme, Rabindranath Tagore 

Ensenya’m a ser-te fidel

Que entorn dels teus peus de lotus quedi el meu amor absort,
sense importar ja res on el meu cos habita,
en mansió urbana o ermita del bosc,
amb parracs miserables o túniques sumptuoses.

Ensenya’m tan sols a ser-te fidel.
Com la serp privada de la seva joia,
així estic jo en agonia sense poder contemplar-te, oh Senyor.

Que no em mogui lloança o retret;
permet-me albergar-te en les profunditats de la meva ànima;
i manté el teu amor per mi, oh Senyor!

Hinduisme, Tulsi Das

Que no m’aparti de Tu

Concedeix-me, oh Mestre, per la teva gràcia,
voler tot el que és bo i pur;
quedar satisfet amb les coses simples;
no parlar malament dels altres;
tenir la ment en pau;
estar lliure de tota preocupació i no apartar-me de Tu
ni per felicitat ni per infortuni;
considerar al meu proïsme no com a mitjà sinó com a fi,
servir-lo fermament de pensament, paraula i obra;
no pronunciar paraules d’odi o deshonra;
abandonar tot egoisme i orgull.

Posa el meu peu en aquest camí
i mantén-me ferm en ell:
només així t’agradaré i et serviré rectament.

Hinduïsme, Tulsi Das

ISLAM

Et dono gràcies, Senyor

Et dono gràcies, Senyor,
perquè em coneixes
millor que jo mateix,
i perquè deixes que em conegui millor
del que els altres em coneixen.

Et demano que em facis millor
del que ells suposen,
i perdona’m
per les coses que ells no saben

Anònim, Islam

Porta’m més prop de Tu

En el teu nom, Senyor, me’n vaig a dormir
i en el teu nom m’aixecaré…

Oh Déu, Tu ets el primer
i abans de Tu no hi ha res.

Tu ets l’últim,
i després de Tu no hi ha res.

Tu ets el més exterior
i per damunt de Tu no hi ha res.

Tu ets el més interior
i per sota de tu no hi ha res…

Desperta’m, oh Déu,
en el moment que vulguis
i tracta’m de la forma que et plagui,
per portar-me cada vegada més a prop teu.

Islam, Al-Gazzâlî

Dóna’m un cor pur

Et demano, Senyor,
que el meu caminar sigui decidit
i el meu propòsit ferm en el teu bon consell.

Concedeix-me, oh Senyor, la benedicció
agraïment per la teva gràcia,
la bellesa que correspon al teu culte.

Dóna’m un cor pur i reverent,
recte de caràcter,
una llengua que parli la veritat
i actes que siguin nobles, oh Senyor Déu.

Islam, Al-Ghazzâlî

Oh Déu, dóna’m llum…

Oh Déu,
dóna’m llum en el cor
i llum en la meva boca
i llum en el meu sentit
i llum en els meus ulls
i llum en el meu sentiment
i llum en tot el meu cos
i llum davant meu
i llum darrere meu.

Dóna’m, et suplico,
llum en la meva mà dreta
i llum en la meva mà esquerra
i llum per damunt de mi
i llum per sota de mi.

Oh Senyor, augmenta la llum dins de mi
i dóna’m llum i il·lumina’m.

Islam, atribuït a Muhammad

Concedeix-nos d’estimar-te, Senyor

Oh Senyor,
concedeix-nos d’estimar-te;
i d’estimar als qui t’estimen;
concedeix-nos ser capaços dels actes que conquisten el teu amor.

Fes que el teu amor ens sigui més estimat que nosaltres mateixos,
més estimat que les nostres famílies i les nostres riqueses,
més estimat que l’aigua fresca.

Islam, atribuït a Muhammad

Déu, Tu ets pau

Déu, Tu ets pau.
De Tu neix la pau i cap a Tu va la pau.
fes que visquem, Senyor nostre, en pau
i que arribem al teu paradís, domicili de la pau.

Teva és la majestat i la lloança.
Nosaltres escoltem i obeïm.
Concedeix-nos el teu perdó, Senyor,
i que puguem anar cap a Tu.

Islam, pregària final Salat

Tu ets la meva esperança

Oh Déu meu,
el millor dels teus dons en el meu cor
és l’esperança de Tu,
i la paraula més dolça en la meva boca
és la teva lloança,
i les hores de més intens amor
són aquelles en què em trobo amb tu.

Oh Déu meu,
no suporto aquest món sense el teu record,
com podré aleshores suportar
sense la teva visió l’altre món?
Oh Senyor, em planyo davant Teu
per ser una estrangera en el teu país,
i em sento sola entre els teus adoradors.

Islam, Râbi’a

Tu ets el meu amic més íntim

Oh la meva alegria, i refugi,
el meu amic, el meu suport i la meva meta!
Tu ets el meu amic més íntim
i l’anhel per Tu em dóna vida;
si no hagués estat per Tu, oh Vida meva i amic,
hauria embogit pels camins de la terra.

Quants de favors concedits,
i tot el que m’has donat
en dons, gràcies i ajuda!

El teu amor és ara el meu desig i la meva joia,
revela’t a l’ull del meu cor assedegat;
res no tinc sinó a tu,
que vas fer florir el desert;
Tu ets la meva alegria,
establerta en el meu interior;
si estàs satisfet de mi,
oh Desig del meu cor,
fes sorgir en mi la felicitat.

Islam, Râbi’a

JUDAISME

Els cels proclamen

Meravelloses, Senyor, són les obres de les teves mans!
Els cels proclamen la teva glòria,
l’arc del cel manifesta la teva obra.

En el teu amor ens has donat el poder
de contemplar la bellesa del teu món
vestit en tota la seva esplendor.

El sol i les estrelles, les valls i els turons,
els rius i els llacs: tot revela la teva presència.

Les rugents onades del mar parlen de la teva força immensa;
els animals del camp i els ocells del cel
conten la teva meravellosa voluntat.

En la teva bondat ens has fet capaços d’escoltar
la música del món.

Les veus dels estimats ens revelen
que estàs entre nosaltres.

Una veu divina canta a través de tota la creació.

Judaísme

Els recordem

A la sortida del sol i a la seva posta,
els recordem.
En el vent tebi i en el fred hivern,
els recordem.
En l’esclat dels brots i en el renéixer de la primavera,
els recordem.
En el blau del cel i en la calor estiu,
els recordem.
En el xiuxiueig de les fulles i en la bellesa de la tardor,
els recordem.
En el principi any i quan s’acaba,
els recordem.
Quan estem cansats i mancats de força,
els recordem.
Quan estem perduts i desencoratjats,
els recordem.
Quan tenim alegries que desitgem compartir,
els recordem.
Mentre visquem,
també ells viuran,
ja que ara són part de nosaltres,
quan els recordem.

Judaísme

Beneït siguis Senyor

Beneït siguis Senyor, Déu nostre, Rei de l’univers
que fas que la bena de la son caigui sobre els meus ulls,
i adormi les meves parpelles.

Faci’s la teva voluntat, oh Senyor, Déu meu
i Déu dels meus pares,
per permetre que em fiqui al llit en pau
i em llevi en pau altra vegada.

Que no em torbin els meus pensaments,
ni somnis dolents, ni tortes fantasies;
que el meu descans sigui perfecte a la teva presència.

Il·lumina els meus ulls
perquè no dormi el somni de la mort,
perquè ets Tu el qui fa llum a la pupil·la dels ulls.

Beneït siguis, Senyor,
que il·lumines el món sencer amb la teva glòria.

Judaisme

El Senyor et beneeixi

Que el Senyor et beneeixi i et guardi.
El Senyor et faci veure la claror de la seva mirada
i s’apiadi de tu.
El Senyor giri cap a tu la mirada
i et doni la pau.

Judaisme, (Nombres, 6, 24-26)

Pregària de Rut

No insisteixis que et deixi,
que em separi de tu
i me’n torni!
On vagis tu, vull venir-hi jo;
on visquis tu, vull viure-hi jo.
El teu poble serà el meu poble,
el teu Déu serà el meu Déu.
On moris tu, allí moriré jo
i allí seré enterrada. 

Judaisme, (Rut, 1, 16-17)

Santifiquem el gran nom de Déu

Magnifiquem i santifiquem
el gran nom de Déu en el món
que Ell va crear segons la seva voluntat.

Que vingui el seu regne a la vostra vida,
als vostres dies, i a la vida de la família d’Israel.
Que vingui sense demora,
que vingui aviat. Amén.

Beneïda sigui la grandesa del Seu ésser
d’eternitat en eternitat.

Beneïm i exalcem,
proclamem i elevem,
enaltim i honrem,
exaltem i alabem
el Sant Únic —beneït sigui!—
encara que Ell estigui més enllà
de qualsevol benedicció o cançó,
de qualsevol honor o consol
que pugui pronunciar-se
en aquest món. Amén

Que la gran pau del cel i el do de la vida
ens sigui concedit a nosaltres
i a tota la família d’Israel. Amén.

Que Aquell que estableix la pau en els cels
vessi aquesta pau sobre nosaltres
i sobretot Israel. Amén.

Judaísme, Kaddish

Cura’ns, Senyor!

Cura’ns, Senyor, i estarem curats;
salva’ns, i serem estalvis;
per això a Tu t’alabem.

Envia alleugeriment i curació
per a les nostres malalties,
patiments i ferides,
perquè Tu ets guaridor
misericordiós i fidel.

Beneït siguis, Senyor,
que cures el malalt.

Judaísme, Serei diari

SIKHISME

Escolta, ànima meva!

Estima el teu Senyor com el lotus estima l’aigua,
que, copejat per les onades, no vacil·la en el seu afecte.
Les criatures que tenen el seu ser a l’aigua,
fora aigua moren.

Ànima meva, si no tens aquest amor
com podràs alliberar-te?
Si la paraula del guru està en el nostre interior
la devoció creixerà en nosaltres.

Escolta’m, ànima meva!
Estima el teu Senyor com el peix estima l’aigua.
Quanta més aigua, més gran és la seva alegria,
més gran la tranquil·litat del seu cos i la seva ment.
Sense aigua no pot viure un instant,
només Déu sap l’angoixa del seu cor.

Escolta’m, ànima meva!
Estima el teu Senyor com l’aigua estima la llet.
Pren la calor, bull i s’evapora perquè la llet no pateixi.
Només Ell uneix, només Ell separa,
només Ell concedeix la verdadera grandesa.

Sense el guru, l’amor no pot néixer
i l’escòria ego no es pot netejar.
Qui reconeix Déu al seu interior
comprèn el secret de la Paraula i és feliç.
Oh Nanak!*, només hi ha una porta a la mansió del Senyor,
i no hi ha cap altre santuari.

Sikhisme

* Guru Nanak Dev Ji va ser el guru fundador del sikhisme.
Va néixer a l’actual Pakistan, fill de pares seguidors de l’hinduisme.

Ajuda’ns a conservar-nos purs

Oh Pare amable i amorós,
gràcies a la teva misericòrdia,
el nostre dia ha transcorregut en pau i felicitat;
concedeix-nos que, segons la teva voluntat,
siguem capaços de fer el que és just.

Dóna’ns llum i entesa
per saber el que t’agrada.
Oferim aquesta pregària a la teva presència,
oh excels Senyor!: perdona’ns els nostres pecats.
Ajuda’ns a conservar-nos purs.

Introdueix-nos a la comunitat
d’aquells en la companyia dels quals
puguem recordar el teu nom.
Que (per Nanak*) el teu nom no deixi de créixer,
i que tots els homes prosperin per la teva gràcia.

Sikhisme, gurú Gobind Singh

Escolteu la meva alegre cançó

Escolteu, oh afortunats, la meva alegre cançó,
perquè tots els meus desitjos s’han complert.
He aconseguit Déu, el Ser Suprem,
i han desaparegut totes les meves penes.
Les meves tristeses, afliccions i patiments es van esvair
en l’escoltar la Paraula verdadera.
Els sants i el Sant s’omplen d’alegria
quan escolten la Paraula del Mestre perfecte.
El qui sent la Paraula és purificat,
el qui parla és santificat,
el Mestre etern omplirà els seus cors.
Jo anuncio, per als qui es mantenen als peus Il·luminadors,
una música celestial.

Sikhisme, Japji

Vetlla el meu somni, Senyor

En la fatiga de la nit,
deixa que em lliuri tranquil·lament al son,
posant la meva confiança en Tu.
No obliguis el meu esperit
a una preparació indigna del teu culte.
Ets Tu qui corre el vel de la nit
sobre els ulls cansats del dia,
per renovar la seva vista
en una alegria més pura del despertar.

Sikhisme, Sadhu Sundar Singh

SUFISME

Que aquest matrimoni estigui ple de rialles

Que aquests vots i aquest matrimoni siguin beneïts.
Que sigui dolça llet
aquest matrimoni, com va venir i halvah.
Que aquest matrimoni ofereixi fruita i ombra
com la palma datilera.
Que aquest matrimoni estigui ple de rialles,
i cada dia sigui un dia en el paradís.
Que aquest matrimoni sigui signe de compassió,
com segell de felicitat aquí i en el més enllà.
Que aquest matrimoni tingui un bell rostre
i un bon nom,
un faust auguri com la lluna
en un cel clar i blau.
No tinc paraules per descriure
com es barreja l’esperit en aquest matrimoni.

Sufisme, Rûmi

Acceptació de la malaltia

Oh beneït dolor, malaltia i febre!
Benvingut el cansament i l’insomni a la nit!
Déu, amb la seva generositat i la seva gràcia,
m’ha enviat el dolor i la malaltia en la meva vellesa;
m’ha donat dolor d’esquena,
perquè no deixi d’aixecar-me
en el meu son a mitjanit;
perquè no pugui dormir amb el bestiar,
Déu, en la seva misericòrdia
m’ha enviat aquests dolors.
En el meu abatiment la compassió dels reis
s’ha desbordat i l’infern
ha estat silenciat per les seves amenaces.
El dolor és un tresor, per contenir misericòrdia;
la medul·la és suau quan l’escorça es treu.
Oh germà, el lloc de la foscor i el fred
és la font de la vida i la copa dels èxtasis.
Així és també l’acceptació del dolor,
la malaltia i el mal.
Doncs de la humiliació procedeix l’exaltació.
Les primaveres estan ocultes en les tardors,
i de primaveres estan carregades les tardors;
no fugis d’elles.

Sufisme, Rûmi