El moviment Effathà ha enviat una carta oberta a tots els membres de la Conferència Episcopal Tarraconense, arran de la necessitat de cercar aviat cinc nous bisbes per a ocupar les places que quedaran vacants a Catalunya, el passat 30 de novembre de 2021.
Tot seguit compartim el contingut d’aquesta carta, en què mostrem les nostres inquietuds respecte als criteris per escollir els nous bisbes:
Eminentíssim i Reverendíssim Sr. Cardenal,
EFFATHÀ-cristiansdebase.cat és un moviment cristià que es basa en quatre pilars fonamentals: compromís amb l’evangeli, compromís amb Catalunya, compromís social i compromís amb el medi ambient.
El projecte EFFATHÀ neix de l’interès d’un grup de persones que comparteixen la voluntat de créixer en el coneixement de Jesús, l’estima per l’Església i el compromís amb el país. Es pretén oferir un espai en què gent de totes les edats, però molt especialment el jovent, que tingui aquests mateixos anhels, compti amb l’oportunitat de compartir reflexions i propostes, aprofundir en el missatge evangèlic i en coneixement del país, viure experiències d’aprofundiment espiritual i generar projectes orientats a posicionar-se i intervenir com a cristians i patriotes en el futur del nostre país.
Ara es presenta la necessitat de cercar aviat cinc nous bisbes per a ocupar les places que quedaran vacants a Catalunya: la de Solsona, per la renúncia del bisbe Xavier Novell; la de Terrassa, pel nomenament del bisbe Àngel Saiz per a fer-se càrrec de l’arxidiòcesi de Sevilla; la de Girona, la de Sant Feliu de Llobregat i potser el bisbat d’Urgell, perquè els seus titulars han arribat a l’edat de jubilació.
En aquest sentit, volem manifestar el nostre requeriment de canviar radicalment la tendència actual de nomenament de bisbes formats fora de Catalunya, totalment allunyats del sentiment d’arrelament a la cultura i la llengua catalanes, desconeixedors de la nostra història i aliens a la nostra realitat nacional. Altrament, els nomenaments s’haurien de fer de forma participativa consultant, prèviament, els feligresos de les diverses parròquies afectades.
Quin cas s’ha fet del famós document Arrels cristianes de Catalunya de l’any 1985?
Les jerarquies eclesiàstiques no poden ser còmplices de l’establishment que impera a l’Estat espanyol i que menysté i perjudica greument de manera sistemàtica Catalunya i la seva gent en tots els aspectes: cultural, lingüístic, econòmic i social, i n’impedeix el desenvolupament normal com a poble.
Com a cristians hauríem de ser els primers a denunciar aquesta situació injusta que pateix Catalunya des de fa segles i que minva la seva capacitat aportadora al conjunt de la humanitat. No s’hi val a dir que l’Església és plural i que segons què no ho podem dir. El dret de les persones i dels pobles s’ha de defensar sempre. Aquesta pluralitat mal entesa fa molt mal a l’Església, i resta autenticitat i credibilitat al missatge evangèlic que predica i així ens van les coses amb una joventut que, en general, veu l’Església com una estructura anacrònica i allunyada dels ideals evangèlics.
I és que el cristianisme no pot subsistir d’una manera teòrica i sense vinculació al país on es viu i a la seva problemàtica nacional i social, que van íntimament lligades.
Catalunya no és ni ha estat mai un país excloent, al contrari, és un país altament acollidor i solidari. Aquest esperit està totalment en línia amb els postulats evangèlics.
Ens cal una Església catalana fidel a l’esperit evangèlic, arrelada al país, que en defensi el patrimoni cultural i denunciï les vulneracions dels drets humans, els quals fins i tot l’ONU ha posat de manifest, encara que això comporti situacions incòmodes. Una Església que, sense ser excloent de particularitats individuals, sigui contundent en la defensa de les llibertats i el benestar col·lectius.
És per això que ens adrecem a tots els membres de la Conferència Episcopal Tarraconense per tal que redrecin amb urgència el rumb de progressiu desarrelament al país de la nostra Església jeràrquica.
Des de la base lluitarem perquè el cos dirigent de la nostra Església estigui sempre realment «al servei del nostre poble» tal com l’any 2011 van declarar els bisbes d’aleshores.
Esperem que el nostre punt de vista, compartit per una munió de cristians catalans, sigui tingut en compte. Així mateix, ens oferim a col·laborar obertament en el procés de redreçament de l’Església catalana que tant ens cal.
Barcelona, 30 de novembre de 2021
